Anticipació

Anticipació: f 1 1 Acció d'anticipar; 2 l'efecte. 2 LIT Figura retòrica amb la qual són refutades per endavant les objeccions que poden ésser fetes. [...] 5 PSIC Fenomen psíquic en virtut del qual el subjecte viu imaginativament el futur.

Anticipació - per llamp!

Preparats? Llestos? Ja!

Quan anticipo...

Preavís:
Us trobareu bastants preàmbuls,
Prenc precaucions,
Em precedeix la ignorància,
Responc als precs,
Sóc precursor,
Predetermino amb coneixement,
Predic el futur,
Predisposo l'ocasió,
Predomino la situació,
Preestableixo les normes,
Faig preferible qualsevol cosa,
Pregunto amb antelació,
Tinc prejudicis formats,
Faig judicis preliminars,
No reacciono prematurament,
No sóc gens premeditat,
Compto amb premisses,
Prenoto l'ambient,
Em preocupo dels demés,
Prepondera la raó en mi,
Passo de prerrogatives,
Presagio els esdeveniments,
Prescric els meus poemes a RC,
Presencio el següent pas,
Em presento voluntari,
Preservo la integritat,
Estic previngut,
Sóc previsor,
Tinc el privilegi de compartir.

Compassió

Compassió: f Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri, pena que hom sent davant la desgràcia, els defectes, etc, d'un altre, pietat, commiseració. Li haurien de tenir compassió, perquè en fa. No sent compassió per ningú. Aquesta desgràcia tampoc no et mou a compassió?

Compassió - per llamp!

El meu concepte de compassió
neix en el deliri del patiment
i se'm mostra indolent
quan més el pateixo.

El meu deliri de compassió
neix amb el desig de bé
i se m'alleugera
al pas que l'obvio.

El meu desig de compassió
neix amb la necessitat de l'altre
i se'm demostra irreprimible
quan hi ha motiu al darrera.

La meva necessitat de compassió
neix amb el do del suggeriment
i se'm queda el cor de pedra
al temps que somou el repòs.

El meu suggeriment per la compassió
neix de la gràcia en definir-la
i se'm fa difícil fer-ho
quan vull intentar-ho.

La meva definició de compassió
neix en el concepte del deliri
i desitja crear una necessitat
quan vull suggerir... compadir.

Confiança

Confiança: 1 1 Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’ algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança. 2 de confiança Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar. 3 en confiança D'una manera confidencial. 2 Seguretat d'aquell qui compta amb si mateix. Sempre parla amb confiança. 3 Seguretat d'aquell qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en la ciència. 4 Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. L'amistat comporta confiança. Agafar confiança. [...]

Confiança - per llamp!

Confiar en l'altre, acompanyar-lo,
sentir-se unit a la causa dels demés,
esdevenir testaferros de la voluntat,
acatar la llei no escrita, tàcita.

Dubtar si optar? No, optar sense dubte.
Optar a decidir per un mateix
el camí de la veritat honesta.
Confiança amb honestedat, doble valor.

Raonar en moments d'indecisió?
Decidir-se a enraonar?
Enraonar i decidir-se amb convicció.
Decidint-se i enraonant, confiar.

Confiança cega? No, gràcies, no en gasto.
La confiança hi veu, translúcida i en òrbita,
com els cossos celests amb ambicions pures
i cicles constants, indelebles, perpetus.

Confio responsablement en els demés.
Confio significativament en la companya.
Confio pragmàticament en la consciència.
Confio condescendentment en el cor.

I agafo confiança en mi mateix.

Plaer

Plaer: m 1 PSIC Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. 2 Allò que causa aquesta viva satisfacció. Un viatge de plaer.

Plaer - per llamp!

El plaer va ser estudiat per l'escola Epicuriana.
El plaer conté una càrrega eròtica,
un component de gràcia i un polsim de fortuna,
en conseqüència, el plaer és agradable.

El plaer entra pels sentits:

Un, per la vista entra allò vistós.
Dos, per l'oïda entra allò melòdic.
Tres, pel gust entra allò gustós.
Quatre, pel tacte entra allò agradós.
Cinc, per l'olfacte entra allò olorós.

En un sentit crematístic trobem el plaer materialista,
aquell plaer que busca la satisfacció immediata.
El plaer crema la matèria per satisfer-nos.
La matèria esdevé sentits amb el plaer.

És un plaer com la copa d'un pi:

Un, aquell paisatge que ens enamora,
Dos, aquella música que ens hipnotitza.
Tres, aquell tastet que es fa imprescindible.
Quatre, aquell orgasme amb la persona estimada.
Cinc, aquella flaire que ens transporta.

El plaer entra per la consciència:

Un, veiem allò incolor.
Dos, sentim allò inaudible.
Tres, degustem allò insípid.
Quatre, toquem allò intangible.
Cinc, olorem allò inodor.

En un sentit espiritual trobem el plaer idealista,
aquell plaer que busca la consecució d'uns objectius.
El plaer idealitza l'esperit per vanitat.
L'esperit esdevé gloriós amb el plaer.

És un misteri de la ciència no resolt:

El sisè sentit que aclapara el plaer,
aquell sentit esperitós,
aquell sentit animós,
aquell sentit vanitós,
aquell sentit famós, perquè no?

És un plaer compartir amb tu:

Una sensació, la pau.
Un somriure, l'amistat.
Una carícia, la tendresa.
Un desig, el benestar.

Sorpresa

Sorpresa: 1 1 Acció de sorprendre; 2 l'efecte. La sorpresa de la ciutat pels enemics. Ho han obtingut per sorpresa. 3 Cosa que sorprèn. Trobar-vos aquí quan us creia tan lluny: quina sorpresa! [...] 3 MIL Principi bèl•lic basat en la ignorància, per part de l'enemic, de la força, la situació i les intencions pròpies. 4 de sorpresa loc adv D'una manera inesperada. Em van agafar de sorpresa.

Sorpresa - per llamp!

Oh! Renoi! Redéu!

Com és això?!?!

Benvinguda sigui la sorpresa...

A la casa dels mots!
A la falda del repòs!
A la rebuda dels Reis Mags!

Benanada sigui la sorpresa...

A la vida de l'escarabat!
A la fotosíntesi de la planta!
A la conservació dels minerals!

Benafectada sigui la sorpresa...

A la constant del malalt!
A la notícia de la setmana!
A la rebuda del familiar!

Benvolguda sigui la sorpresa...

A la morada de l'amic!
A la mirada de l'altre!
A la vista del regal!

Benaurada sigui la sorpresa...

A la circumstància curiosa!
A la pressa desinflada!
A la mesura equilibrada!

Benaventurosa sigui la sorpresa...

A la descoberta del Greal!
A la represa del camí!
A la sonada errada!

Beneficiosa sigui la sorpresa...

A la persona guanyadora!
A la raó participant!
A la bona estrella!

Oh! Ostres! Caram!

Ja s'ha acabat?!?!

Sorpresa!

Felicitat

Felicitat: f 1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet. 2 felicitat eterna Beatitud. 2 2 p ext Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció. El diner és la seva felicitat. Desitjar riqueses, plaers i altres felicitats. 3 1 Manera bona, grata, afortunada, d'esdevenir-se o d'ésser acomplerta alguna cosa. Arribàrem a la nostra destinació amb tota felicitat. 2 Esdeveniment favorable, que omple l'ànim de satisfacció. Et desitjo tota mena de felicitats. 3 felicitats! (o moltes felicitats!) Fórmules de felicitació.

Felicitat per llamp!

Ple de felicitat,
Salto i dic disbarats
pel derroter
de la inesperada
condició de satisfet.

Ple de joia,
ressalto i torno a dir disbarats
per la via del retrobament
i la reentrada
al món renovat i irreverent.

Ple de raons,
es desfà el raciocini
en pro d'una resposta
àdhuc il•literària,
i de manera incontestable.

Ple de sacrificis,
abordo els fets
amb sentit crític,
pràctic a voltes,
i de manera imponent ensems.

Ple d'interrogants,
obro debat intern:
Neurones sí, Medul•la també.
Sistema simpàtic a favor
i el parasimpàtic secundant.

Ple al 15?
No calen més explicacions:
He guanyat la Travessa,
cauran milions
i jo, seré feliç.

Ple de desitjos,
Et sóc franc:
Si cada gota de pluja
et dugués un desig complert
Que plogui, que plogui...

Ple de felicitat?
Sí, no sabeu quanta.
Es pot saber qualitativament?
No saber quanta, qualitat quina?
Tan li fa, felicitat al cap i a la fi!