Pietat: f 1 Devoció, virtut moral que inclina a actes de devoció a les coses santes. Pràcticament es confon amb la virtut de la religió. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat. [...] 3 1 Commiseració, compassió, llàstima, sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Feia pietat de veure'l.
Pietat - per llamp!
M'apiadaré de cremar les virtuts al foc,
M'apiadaré de contrastar la veritat en l'espill,
M'apiadaré d'objectivar els fets a la llum del dia.
Pietós de desnonar la desídia,
entreveig la impia desinhibició
que et duu a empènyer,
un i altre cop,
la fe dels mortals a l'abisme
de les pors subjugades
vers les tendències homogènies,
desproveïdes de caliu i ardor.
M'apiadaré de tendir a la mentida,
M'apiadaré de concretar l'abstracte,
M'apiadaré d'incidir en la raó.
Pietós de consolidar en ferm
la inaudita constatació del desig,
en arrencar el bull l'ígnia passió,
desmesurada passió,
en l'eclosió dels sentiments desclosos,
sota la mirada atenta
de la commiseració més adusta
i la despòtica afirmació.
M'apiadaré, sí, de la injusta desproporció,
M'apiadaré, sí, de la màxima imbricació,
M'apiadaré, sí, de la tendenciosa exaltació.
I tindré pietat dels meus, dels seus
i dels qui siguin respectuosos amb la raó.
dissabte, 26 de juny del 2010
Pena
Pena: [...] 7 semblar una ànima en pena fig Tenir un aspecte mújol, trist, abatut. 2 1 Dolor, angoixa, morals que provenen de l'ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure'l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan gandul. Això em fa estar en pena.
Pena - per llamp!
Pena de no tenir allò que tenen?
Pena d'existir en inferioritat?
Pena de veure'm en aquestes condicions?
Penúria entre la població.
Penúria sense justificació.
Penúria de sentir-se inferior.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de ser extranya
No pateixo la pena dels altres...
No obstant, puc haver-la patit
en el sí de la meva desgràcia.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de fer fort,
Però no crec que me'n fagi,
No obstant, puc haver-ne fet
en algun moment de debilitat.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
Pena de ser com sóc?
No, renego de la pena en persona.
La pena se'm fa carregosa,
En el sí de la inquietud.
Pena - per llamp!
Pena de no tenir allò que tenen?
Pena d'existir en inferioritat?
Pena de veure'm en aquestes condicions?
Penúria entre la població.
Penúria sense justificació.
Penúria de sentir-se inferior.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de ser extranya
No pateixo la pena dels altres...
No obstant, puc haver-la patit
en el sí de la meva desgràcia.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de fer fort,
Però no crec que me'n fagi,
No obstant, puc haver-ne fet
en algun moment de debilitat.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
Pena de ser com sóc?
No, renego de la pena en persona.
La pena se'm fa carregosa,
En el sí de la inquietud.
Patiment
Patiment: m 1 Acció de patir; 2 l'efecte.
Patir: v 1 tr Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria. 2 intr 1 Ésser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc, especialment d'un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. [...] 5 abs Ell patia i callava. Ha mort sense patir. 6 p anal Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir. 3 intr Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.
Patiment - per llamp!
El patiment ens és nociu,
i ens és procliu a la desesperança,
quan es fa feixuc i angoixant.
El patiment és el patir dels demés,
sempre i quan, no sigui sovintejat
pel patiment d'un mateix.
El patiment acaba i a voltes es dissipa,
el patir de molts es transforma,
muta amb el canvi constant.
El patiment és roí i s'allarga
en el temps i en les conseqüències,
establint principis i finant cercles.
El patiment és un cercle viciós
que s'alimenta de la pena
i draga la humanitat en el seu sentir.
No patiu, tot és natural:
El patir és part del camí de les llàgrimes,
que són sensibles a caure en intuir la desfeta.
Pateix l'imprescindible,
no vulguis perllongar el patiment invisible
davant la ceguesa de l'ànima ni la seva ombra.
Pateix el just i necessari,
per complir amb el dol i els dolors,
Tu, pots posar fi al patiment!
Tu, pots intercedir en patiments gratuïts!
Tu, ets escollit per combatre el patiment,
amb les eines que la memòria t'ha dotat.
Tu, lluita contra el patiment!
però espera que acabi el seu curs...
No desesperis, el patiment té fi.
Patir: v 1 tr Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria. 2 intr 1 Ésser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc, especialment d'un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. [...] 5 abs Ell patia i callava. Ha mort sense patir. 6 p anal Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir. 3 intr Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.
Patiment - per llamp!
El patiment ens és nociu,
i ens és procliu a la desesperança,
quan es fa feixuc i angoixant.
El patiment és el patir dels demés,
sempre i quan, no sigui sovintejat
pel patiment d'un mateix.
El patiment acaba i a voltes es dissipa,
el patir de molts es transforma,
muta amb el canvi constant.
El patiment és roí i s'allarga
en el temps i en les conseqüències,
establint principis i finant cercles.
El patiment és un cercle viciós
que s'alimenta de la pena
i draga la humanitat en el seu sentir.
No patiu, tot és natural:
El patir és part del camí de les llàgrimes,
que són sensibles a caure en intuir la desfeta.
Pateix l'imprescindible,
no vulguis perllongar el patiment invisible
davant la ceguesa de l'ànima ni la seva ombra.
Pateix el just i necessari,
per complir amb el dol i els dolors,
Tu, pots posar fi al patiment!
Tu, pots intercedir en patiments gratuïts!
Tu, ets escollit per combatre el patiment,
amb les eines que la memòria t'ha dotat.
Tu, lluita contra el patiment!
però espera que acabi el seu curs...
No desesperis, el patiment té fi.
Gelosia
Gelosia: f 1 PSIC 1 Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit. 2 Enveja que hom té del qui gaudeix d'alguna cosa que hom desitja.
Gelosia - per llamp!
Evidentment que sento gelosia
en veure el teu progrés,
quan jo em quedo enrere.
Evidentment que goso criticar-te
en comprovar la teva sort,
quan jo no la tinc.
Evidentment que es desdibuixa el meu ego
en sorgir l'èxit que t'envolta,
quan jo escassejo d'això.
Evidentment que se m'empeny fora
en motiu de la teva enervació,
quan jo m'aixoplugo.
Evidentment que sí.
Evidentment que em sento gelós
de la meva intimitat,
quan jo ho demostro.
Evidentment que se'm fa una muntanya
dir el que penso quan sóc gelós,
quan jo me'n sento.
Evidentment que sí.
Evidentment que la gelosia m'aclapara
en ser individu i en ser subjecte,
quan jo esdevinc forma del verb.
Evidentment que la gelosia em destenyeix
en ser la gelosia material molt corrosiu,
quan jo em pinto de guerra.
Evidentment que la gelosia em desgasta
en ser un sentiment que devalua l'esperit,
quan jo coixejo i dic mentides.
Gelosia - per llamp!
Evidentment que sento gelosia
en veure el teu progrés,
quan jo em quedo enrere.
Evidentment que goso criticar-te
en comprovar la teva sort,
quan jo no la tinc.
Evidentment que es desdibuixa el meu ego
en sorgir l'èxit que t'envolta,
quan jo escassejo d'això.
Evidentment que se m'empeny fora
en motiu de la teva enervació,
quan jo m'aixoplugo.
Evidentment que sí.
Evidentment que em sento gelós
de la meva intimitat,
quan jo ho demostro.
Evidentment que se'm fa una muntanya
dir el que penso quan sóc gelós,
quan jo me'n sento.
Evidentment que sí.
Evidentment que la gelosia m'aclapara
en ser individu i en ser subjecte,
quan jo esdevinc forma del verb.
Evidentment que la gelosia em destenyeix
en ser la gelosia material molt corrosiu,
quan jo em pinto de guerra.
Evidentment que la gelosia em desgasta
en ser un sentiment que devalua l'esperit,
quan jo coixejo i dic mentides.
Fàstic
Fàstic: m 1 Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna. Fer fàstic una menja. Tan brut, quin fàstic que fa! 2 p ext La seva conducta em fa fàstic. 3 dir fàstics de loc verb Dir coses que afecten greument el bon nom d'algú. 4 dir quatre fàstics (a algú) loc verb Fer-li greus retrets. 5 tenir en fàstic loc verb Tenir avorrida alguna cosa.
Fàstic - per llamp!
El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.
De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.
El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.
El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.
Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.
Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.
Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...
Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.
El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.
Fàstic - per llamp!
El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.
De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.
El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.
El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.
Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.
Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.
Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...
Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.
El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.
Avorriment
Avorriment: m 1 Tedi. 2 Avorrició.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)