Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Simpatia versus Antipatia

Simpatia: [...]2 1 Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenir simpatia per una persona. Sentir simpatia per algú. 2 Manera d'ésser i caràcter d'una persona que la fan atractiva o agradable als altres. Un home ple de simpatia. 3 FILOS Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d'atenció reflexiva. 4 Tendència de dues coses a unir-se o a actuar l'una sobre l'altra. La simpatia entre el ferro i l'imant. [...]

Antipatia: f Sentiment de repugnància envers alguna persona o alguna cosa.

Simpatia versus Antipatia - per llamp!

Em produeix simpatia aquell o aquella.
M’és simpàtic o simpàtica, perquè sí,
perquè participo del que diu,
perquè participo del que sent.

Em produeix antipatia aquell o aquella.
M’és antipàtic o antipàtica, perquè sí,
perquè no tolero el que diu,
perquè no m’agrada el que sent.

En el món et trobes gent simpàtica i antipàtica
per igual nombre, agraciada o desgraciadament.

És greu fer-se el simpàtic i no ser-ho?
És antipàtic qui es fa el simpàtic i no ho és.

És greu fer-se l’antipàtic i no ser-ho?
És simpàtic qui es fa l’antipàtic i no ho és.

Ens queda el reducte de l’empatia
que és ficar-se en la pell de l’altre.

O ens queda el reducte de l’apatia
que és no tenir passions, cap ni una.

Llibertat

Llibertat: [...] Llibertat d'expressió, religiosa. 4 pl Prerrogatives, privilegis, llicències. 2 FILOS 1 Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d'elecció entre diverses alternatives. 2 Capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé. 3 Qualitat de l'ésser que gaudeix d'aquesta llibertat, condició de l'home lliure. [...]

Llibertat - per llamp!

Llibertat, ets estàtua a Nova York.
Llibertat, ets Mandela per l’Apartheid.

Llibertat, ets flama pels presos.
Llibertat, ets guia de la humanitat.

Ser lliure no és cosa fútil,
és d’importància cabdal en totes les societats.

Ser lliure és condició sine quanon
per ser considerat i ben considerat arreu.

“Llibertat, igualtat i fraternitat”
Resa França des de la seva Revolució.

“Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”
Resaven els nostres pares els anys 70.

Resumir llibertat és tallar-li les ales...
Somiar la llibertat és com arrencar el vol...

Visca la llibertat lliure d’esclavatge!
I visca la llibertat d’expressió!

Tendresa

Tendresa: f 1 Qualitat de tendre. 2 fig 1 Condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l'amor. La tendresa del seu cor. 2 Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú. Sentia una gran tendresa per ell. 3 Manifestació de l'afecció de tendresa. A aquest noi, no li vagis amb tendreses.

Tendresa - per llamp!

Tendrament teu.
Tendrament teva.

Teu és el tendre somriure.
Teva és la tendresa de riure.

Teu és el tendre discórrer.
Teva és la tendra parsimònia.

Teu és el tendre fluir.
Teva és la tendra nostàlgia.

Teu és el tendre emergir.
Teva és la tendra idiosincràsia.

Tendre és el teu viure.
Tendra és la teva vida.

Tendre és el teu posat.
Tendra és la teva posada.

Tendre és el teu venir.
Tendra és la teva vinguda.

Tendre és el teu vaivé.
Tendra és la teva anada i tornada.

Ai, tendresa... com no?
Ai, tendrament... i do!

Goig

Goig: m 1 1 Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig fóra per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. [...] 3 fer goig Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat. Els camps fan goig de veure, tan verds! [...] 2 pl LIT / FOLK 1 Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. [...]

Goig - per llamp!

Temps era temps
en què el paisatge feia goig,
la verdor s’estenia per tot el poble,
el poble es jactava de ser poble.

Temps era temps
en què les dones feien goig,
es passejaven pel mig del poble ben arreglades,
la bellesa es jactava de ser bellesa.

Temps era temps
en què els homes feien goig,
sortien a treballar carregats de bones intencions,
el treball es jactava de ser treball.

Temps era temps
en què els nens i les nenes feien goig,
anaven a l’escola a aprendre i ser bons minyons i minyones,
l’escola es jactava de ser escola.

Temps era temps
en què la indústria feia goig, era prolífica i n’hi havia molta,
el progrés no s’aturava i hi havia feina per tothom,
la indústria es jactava de ser indústria.

Temps era temps
en què els bancs feien goig, jugaven net i oferien crèdit,
el sector serveis funcionava a ple rendiment,
els bancs es jactaven de ser bancs.

Temps era temps.
Goig era goig.
No com ara.

Remordiment

Remordiment: m Pena, neguit, que hom experimenta en sentir-se culpable d'una acció tinguda per dolenta. Els remordiments no el deixen viure.

Remordiment - per llamp!

Tinc remordiments.
Sí, sí, en tinc mal em pesi.

Em remordeixo d'haver pecat,
de ser un pecador en tot ordre.

Em remordeixo d'haver fet mal,
d'haver fet mal conscientment.

Em remordeixo d'haver creat dubtes,
d'haver creat dubtes a la gent.

Em remordeixo...
i tant que em remordeixo.

Però no hi ha remordiment
pel qual no deixis passar un suplici.

No hi ha remordiment
del qual te n'hagis desdit.

No hi ha remordiment
pel qual mereixis la pena d'un càstig.

No hi ha remordiment
pel qual hagis d'anar recte, ara.

El remordiment hi és:

romanent en el subconscient,
removent fets passats,
remissiu en reconèixer,
remogut en sortit a la llum,
remembrat com a il•lusori.

Ja està, ja no tinc remordiments.

Por

Por: f 1 PSIQ Torbament de l'ànima, sentiment d'inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat. 2 Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. No veníem perquè teníem por de molestar-vos.


Por - per llamp!

El sentiment més indesitjat és la por.

Quan tens por tems per la teva integritat,
ja sigui integritat moral, física o psicològica.

Quan tens por clames al cel una sortida,
ja sigui sortir pel dret o sortir a palpentes.

Quan tens por et paralitzes esperant quelcom,
ja sigui una solució ràpida o la lenta mort.

La por ataca...
i amb ella ve el pànic.

La por despista...
i amb ella ve el desori.

La por se't fica al cos...
i ve el temor indescriptible.

La por s'escenifica en crits de terror
i et tanca l'angle de visió.

La por t’arrossega com un llast
i et neutralitza la resposta.

La por no és més que por a tenir por
i se't para el temps en el segon més fatídic.

El sentiment més indesitjat és la por.

Quan tens por, la por ataca.

Quan tens por, la por despista.

Quan tens por, la por se't fica al cos.