Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

divendres, 26 de març de 2010

Alegria

Alegria: f 1 Sentiment de plaer que neix generalment d'una viva satisfacció d'ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, les paraules, etc). Aquesta nova m'ha produït una gran alegria. Està boig d'alegria. Crits d'alegria.

Alegria - per llamp!

Veus de cantors,
diuen que qui veu i sent
amb tacte, gust i olors
crea un gran sentiment.

Goig encerclat,
mort, matat.
Al·leluia cantat,
fet, executat.

Cohets de diversió.
autonomia en un petard.
Joia en composició.
Divinitat amb retard.

Material d'insomni,
cabassos d'humilitat
per a testimonis
de gran diversitat.

Alegria que duu el bàcul.
Quadrícula feta bocins.
Ànima que arrosega càlcul.
Notes enceses de flautins.

Llamperó tiva baldufa,
no sap com seguirà.
Llampferit que bufa,
no sap com acabarà.

Amor versus Odi

amor:m [o f ] 1 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona. Amor de mare. Amor filial.
2 Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc. Amor a la pàtria, a la llibertat, a la justícia. [...]
2 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l'atracció sexual, però que sovint comporta d'altres sentiments. [...]
5 Objecte de l'amor, persona estimada. Ella és el seu únic amor. Els llibres són el seu amor. [...]
versus: [de l'anglès, que el pren del llatí ] prep llat Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.). Llengua versus estil. Català versus espanyol.
odi: m 1 Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú. Tenir, sentir, odi contra algú. Un odi feroç, implacable, mortal.
2 Repugnància o aversió profunda per alguna cosa. Tinc odi al tabac. Tenir odi a la hipocresia.

Amor versus Odi - per llamp!

D'amor t'omplo
quan omples d'amor.

D'odi et buido
quan hi ha buidor.

Amor que omplo, amorós,
en totes tes parceles
buides d'odi.

Dic que d'odi et buido
perquè d'odi sóc buit
quan hi ha amor.

Quan no hi ha amor,
hi ha buidor que odia
odia de buidor d'amor.

Però no odiaràs a l'amor
perquè l'amor estima inclús l'odi
i l'odi rebutja l'amor.

Omple't,
estima d'amor,
no odiïs de buidor
i omple tots els buits
d'amor ...amor.

Orgull

Orgull: m 1 Excés d'estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable. 2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull. 3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.

Orgull - per llamp!

En el nom de l’amor,
Què vols en el nom de l’amor?

En el nom de l’orgull,
Què vols en el nom de l’orgull?

Orgull de ser humà,
Entre els homes i dones.

Orgull de captenir-se
Davant la fam i la desídia.

Orgull d’estar ferm
Contra la injustícia social.

Orgull de mostrar-se
Contrari als que van en contra.

Orgull de patir
Com qualsevol humà.

Orgull de no ofegar-se en l’opulència
En el camí de la simplicitat.

Orgull d’orgullosa gent
A la recerca de la bonhomia.

Orgull que no es presta
Orgull que es guanya a pols.

Jo sóc borrims d’orgull
Cercant la reunificació
I la reintegració
En un projecte comú
Anomenat... orgullosa gent!

Desig

Desig: m 1 Acció de desitjar. Desig de riqueses. Satisfer un desig. Els desigs sensuals.

Desig - per llamp!

Desitjo, ansiejo veure't.
Desitges, ansieges veure'm.
Desitja l'ànsia veure-la satisfeta.
Desitgem veure’ns satisfeta l'ànsia.
Desitgeu veure-us satisfeta l'ànsia.
Desitgen l'ànsia veure-la satisfeta.

Estimats i ansiejats desitjos,
desgranats un a un,
desats a la memòria,
desfermats a la desbandada,
deslliurats de l’estacada,
desoint tot consell;

Sou l’espurna pretesa,
l’ànsia és l’aire i el combustible
i la metxa és l’estimada.

L’espurna és creada,
líric, l'aire ansieja
que la metxa es cremi,
quan el desig esclata!

Obeint la natura el desig traspua
per les escletxes de la voluntat.

Acceptació

Acceptació: f 1 Acció d'acceptar. L'acceptació d'un honor. L'acceptació d'unes condicions. Tenir, una moda, molta acceptació.

Acceptació - per llamp!

Accepto la meva condició
d'home sediciós.

Accepto la meva aparença
de remença.

Accepto la meva opció
de persona en acció.

Accepto la meva contingència
qualificada d'ambivalència.

En l'acceptació
apareix la resignació.
Un accepta el que li és donat
per la gràcia de Déu
o per la gràcia que fan tots els acudits.

Accepto la meva condició,
estic condicionat,
estic resignat,
tot i acceptar i ser acceptat.

Afirmo la meva sentència,
confirmo la meva condició,
accepto que sóc així
i no puc fer-hi més.

Seré com la meva acceptació
seré com afirmen que sóc
sóc i així sóc afirmat,
sóc i accepto tal condició.

Acceptar significa també afirmar
Afirmar que ets qui ets,
que ets com ets,
que t'afirmes en uns preceptes,
que estàs condicionat per la humanitat,
la humanitat... que erra equivocada
i jo no sóc pas menys.

dimarts, 9 de març de 2010

El perquè d'aquest nom pel meu blog

He triat com a nom del blog: "Esclau de les meves paraules". A TV3, fa molts anys, va aparèixer un home en un programa que no recordo quin era i que en ell, dita persona es feia titllar de Filòsof, quan en realitat era un actor de comèdia, es feia dir Doctor Soler. Ben pentinat, amb mostatxo i vestit amb americana, sortia i donava lliçons de psicologia i filosofia. En una ocasió el vaig sentir dir aquesta frase que m'agrada tant: "Qui parla és esclau de les seves paraules, Qui calla... és esclau del seu silenci". Em va impressionar tant la filosofada d'aquest individu tant comediant i a punt de fer la broma... tot i que sempre restava seriós, que me la vaig apuntar en una llibreta, fins que avui, publico el meu blog "Esclau de les meves paraules" en honor a la frase del Doctor Soler. Tot investigant al Google, a la Wikipèdia, a diversos blogs i en Català, Castellà i Anglès, no he trobat una primera persona que cités aquesta frase literalment, així que l'atribueixo a la imaginació poderosa del Doctor Soler. Sigui com sigui, he trobat un blog d'una estudiant de filosofia molt jove que cita al capdemunt de tot del blog la frase: "Millor rei, esclau de les seves paraules". Dit sigui de pas que: Tot i que em considero esclau de les meves paraules, també sóc amo del meu silenci.