Tendresa: f 1 Qualitat de tendre. 2 fig 1 Condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l'amor. La tendresa del seu cor. 2 Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú. Sentia una gran tendresa per ell. 3 Manifestació de l'afecció de tendresa. A aquest noi, no li vagis amb tendreses.
Tendresa - per llamp!
Tendrament teu.
Tendrament teva.
Teu és el tendre somriure.
Teva és la tendresa de riure.
Teu és el tendre discórrer.
Teva és la tendra parsimònia.
Teu és el tendre fluir.
Teva és la tendra nostàlgia.
Teu és el tendre emergir.
Teva és la tendra idiosincràsia.
Tendre és el teu viure.
Tendra és la teva vida.
Tendre és el teu posat.
Tendra és la teva posada.
Tendre és el teu venir.
Tendra és la teva vinguda.
Tendre és el teu vaivé.
Tendra és la teva anada i tornada.
Ai, tendresa... com no?
Ai, tendrament... i do!
dissabte, 27 de novembre del 2010
Goig
Goig: m 1 1 Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig fóra per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. [...] 3 fer goig Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat. Els camps fan goig de veure, tan verds! [...] 2 pl LIT / FOLK 1 Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. [...]
Goig - per llamp!
Temps era temps
en què el paisatge feia goig,
la verdor s’estenia per tot el poble,
el poble es jactava de ser poble.
Temps era temps
en què les dones feien goig,
es passejaven pel mig del poble ben arreglades,
la bellesa es jactava de ser bellesa.
Temps era temps
en què els homes feien goig,
sortien a treballar carregats de bones intencions,
el treball es jactava de ser treball.
Temps era temps
en què els nens i les nenes feien goig,
anaven a l’escola a aprendre i ser bons minyons i minyones,
l’escola es jactava de ser escola.
Temps era temps
en què la indústria feia goig, era prolífica i n’hi havia molta,
el progrés no s’aturava i hi havia feina per tothom,
la indústria es jactava de ser indústria.
Temps era temps
en què els bancs feien goig, jugaven net i oferien crèdit,
el sector serveis funcionava a ple rendiment,
els bancs es jactaven de ser bancs.
Temps era temps.
Goig era goig.
No com ara.
Goig - per llamp!
Temps era temps
en què el paisatge feia goig,
la verdor s’estenia per tot el poble,
el poble es jactava de ser poble.
Temps era temps
en què les dones feien goig,
es passejaven pel mig del poble ben arreglades,
la bellesa es jactava de ser bellesa.
Temps era temps
en què els homes feien goig,
sortien a treballar carregats de bones intencions,
el treball es jactava de ser treball.
Temps era temps
en què els nens i les nenes feien goig,
anaven a l’escola a aprendre i ser bons minyons i minyones,
l’escola es jactava de ser escola.
Temps era temps
en què la indústria feia goig, era prolífica i n’hi havia molta,
el progrés no s’aturava i hi havia feina per tothom,
la indústria es jactava de ser indústria.
Temps era temps
en què els bancs feien goig, jugaven net i oferien crèdit,
el sector serveis funcionava a ple rendiment,
els bancs es jactaven de ser bancs.
Temps era temps.
Goig era goig.
No com ara.
Remordiment
Remordiment: m Pena, neguit, que hom experimenta en sentir-se culpable d'una acció tinguda per dolenta. Els remordiments no el deixen viure.
Remordiment - per llamp!
Tinc remordiments.
Sí, sí, en tinc mal em pesi.
Em remordeixo d'haver pecat,
de ser un pecador en tot ordre.
Em remordeixo d'haver fet mal,
d'haver fet mal conscientment.
Em remordeixo d'haver creat dubtes,
d'haver creat dubtes a la gent.
Em remordeixo...
i tant que em remordeixo.
Però no hi ha remordiment
pel qual no deixis passar un suplici.
No hi ha remordiment
del qual te n'hagis desdit.
No hi ha remordiment
pel qual mereixis la pena d'un càstig.
No hi ha remordiment
pel qual hagis d'anar recte, ara.
El remordiment hi és:
romanent en el subconscient,
removent fets passats,
remissiu en reconèixer,
remogut en sortit a la llum,
remembrat com a il•lusori.
Ja està, ja no tinc remordiments.
Remordiment - per llamp!
Tinc remordiments.
Sí, sí, en tinc mal em pesi.
Em remordeixo d'haver pecat,
de ser un pecador en tot ordre.
Em remordeixo d'haver fet mal,
d'haver fet mal conscientment.
Em remordeixo d'haver creat dubtes,
d'haver creat dubtes a la gent.
Em remordeixo...
i tant que em remordeixo.
Però no hi ha remordiment
pel qual no deixis passar un suplici.
No hi ha remordiment
del qual te n'hagis desdit.
No hi ha remordiment
pel qual mereixis la pena d'un càstig.
No hi ha remordiment
pel qual hagis d'anar recte, ara.
El remordiment hi és:
romanent en el subconscient,
removent fets passats,
remissiu en reconèixer,
remogut en sortit a la llum,
remembrat com a il•lusori.
Ja està, ja no tinc remordiments.
Por
Por: f 1 PSIQ Torbament de l'ànima, sentiment d'inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat. 2 Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. No veníem perquè teníem por de molestar-vos.
Por - per llamp!
El sentiment més indesitjat és la por.
Quan tens por tems per la teva integritat,
ja sigui integritat moral, física o psicològica.
Quan tens por clames al cel una sortida,
ja sigui sortir pel dret o sortir a palpentes.
Quan tens por et paralitzes esperant quelcom,
ja sigui una solució ràpida o la lenta mort.
La por ataca...
i amb ella ve el pànic.
La por despista...
i amb ella ve el desori.
La por se't fica al cos...
i ve el temor indescriptible.
La por s'escenifica en crits de terror
i et tanca l'angle de visió.
La por t’arrossega com un llast
i et neutralitza la resposta.
La por no és més que por a tenir por
i se't para el temps en el segon més fatídic.
El sentiment més indesitjat és la por.
Quan tens por, la por ataca.
Quan tens por, la por despista.
Quan tens por, la por se't fica al cos.
Por - per llamp!
El sentiment més indesitjat és la por.
Quan tens por tems per la teva integritat,
ja sigui integritat moral, física o psicològica.
Quan tens por clames al cel una sortida,
ja sigui sortir pel dret o sortir a palpentes.
Quan tens por et paralitzes esperant quelcom,
ja sigui una solució ràpida o la lenta mort.
La por ataca...
i amb ella ve el pànic.
La por despista...
i amb ella ve el desori.
La por se't fica al cos...
i ve el temor indescriptible.
La por s'escenifica en crits de terror
i et tanca l'angle de visió.
La por t’arrossega com un llast
i et neutralitza la resposta.
La por no és més que por a tenir por
i se't para el temps en el segon més fatídic.
El sentiment més indesitjat és la por.
Quan tens por, la por ataca.
Quan tens por, la por despista.
Quan tens por, la por se't fica al cos.
dissabte, 26 de juny del 2010
Pietat
Pietat: f 1 Devoció, virtut moral que inclina a actes de devoció a les coses santes. Pràcticament es confon amb la virtut de la religió. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat. [...] 3 1 Commiseració, compassió, llàstima, sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Feia pietat de veure'l.
Pietat - per llamp!
M'apiadaré de cremar les virtuts al foc,
M'apiadaré de contrastar la veritat en l'espill,
M'apiadaré d'objectivar els fets a la llum del dia.
Pietós de desnonar la desídia,
entreveig la impia desinhibició
que et duu a empènyer,
un i altre cop,
la fe dels mortals a l'abisme
de les pors subjugades
vers les tendències homogènies,
desproveïdes de caliu i ardor.
M'apiadaré de tendir a la mentida,
M'apiadaré de concretar l'abstracte,
M'apiadaré d'incidir en la raó.
Pietós de consolidar en ferm
la inaudita constatació del desig,
en arrencar el bull l'ígnia passió,
desmesurada passió,
en l'eclosió dels sentiments desclosos,
sota la mirada atenta
de la commiseració més adusta
i la despòtica afirmació.
M'apiadaré, sí, de la injusta desproporció,
M'apiadaré, sí, de la màxima imbricació,
M'apiadaré, sí, de la tendenciosa exaltació.
I tindré pietat dels meus, dels seus
i dels qui siguin respectuosos amb la raó.
Pietat - per llamp!
M'apiadaré de cremar les virtuts al foc,
M'apiadaré de contrastar la veritat en l'espill,
M'apiadaré d'objectivar els fets a la llum del dia.
Pietós de desnonar la desídia,
entreveig la impia desinhibició
que et duu a empènyer,
un i altre cop,
la fe dels mortals a l'abisme
de les pors subjugades
vers les tendències homogènies,
desproveïdes de caliu i ardor.
M'apiadaré de tendir a la mentida,
M'apiadaré de concretar l'abstracte,
M'apiadaré d'incidir en la raó.
Pietós de consolidar en ferm
la inaudita constatació del desig,
en arrencar el bull l'ígnia passió,
desmesurada passió,
en l'eclosió dels sentiments desclosos,
sota la mirada atenta
de la commiseració més adusta
i la despòtica afirmació.
M'apiadaré, sí, de la injusta desproporció,
M'apiadaré, sí, de la màxima imbricació,
M'apiadaré, sí, de la tendenciosa exaltació.
I tindré pietat dels meus, dels seus
i dels qui siguin respectuosos amb la raó.
Pena
Pena: [...] 7 semblar una ànima en pena fig Tenir un aspecte mújol, trist, abatut. 2 1 Dolor, angoixa, morals que provenen de l'ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure'l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan gandul. Això em fa estar en pena.
Pena - per llamp!
Pena de no tenir allò que tenen?
Pena d'existir en inferioritat?
Pena de veure'm en aquestes condicions?
Penúria entre la població.
Penúria sense justificació.
Penúria de sentir-se inferior.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de ser extranya
No pateixo la pena dels altres...
No obstant, puc haver-la patit
en el sí de la meva desgràcia.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de fer fort,
Però no crec que me'n fagi,
No obstant, puc haver-ne fet
en algun moment de debilitat.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
Pena de ser com sóc?
No, renego de la pena en persona.
La pena se'm fa carregosa,
En el sí de la inquietud.
Pena - per llamp!
Pena de no tenir allò que tenen?
Pena d'existir en inferioritat?
Pena de veure'm en aquestes condicions?
Penúria entre la població.
Penúria sense justificació.
Penúria de sentir-se inferior.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de ser extranya
No pateixo la pena dels altres...
No obstant, puc haver-la patit
en el sí de la meva desgràcia.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
La pena m'hauria de fer fort,
Però no crec que me'n fagi,
No obstant, puc haver-ne fet
en algun moment de debilitat.
Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!
Pena de ser com sóc?
No, renego de la pena en persona.
La pena se'm fa carregosa,
En el sí de la inquietud.
Patiment
Patiment: m 1 Acció de patir; 2 l'efecte.
Patir: v 1 tr Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria. 2 intr 1 Ésser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc, especialment d'un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. [...] 5 abs Ell patia i callava. Ha mort sense patir. 6 p anal Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir. 3 intr Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.
Patiment - per llamp!
El patiment ens és nociu,
i ens és procliu a la desesperança,
quan es fa feixuc i angoixant.
El patiment és el patir dels demés,
sempre i quan, no sigui sovintejat
pel patiment d'un mateix.
El patiment acaba i a voltes es dissipa,
el patir de molts es transforma,
muta amb el canvi constant.
El patiment és roí i s'allarga
en el temps i en les conseqüències,
establint principis i finant cercles.
El patiment és un cercle viciós
que s'alimenta de la pena
i draga la humanitat en el seu sentir.
No patiu, tot és natural:
El patir és part del camí de les llàgrimes,
que són sensibles a caure en intuir la desfeta.
Pateix l'imprescindible,
no vulguis perllongar el patiment invisible
davant la ceguesa de l'ànima ni la seva ombra.
Pateix el just i necessari,
per complir amb el dol i els dolors,
Tu, pots posar fi al patiment!
Tu, pots intercedir en patiments gratuïts!
Tu, ets escollit per combatre el patiment,
amb les eines que la memòria t'ha dotat.
Tu, lluita contra el patiment!
però espera que acabi el seu curs...
No desesperis, el patiment té fi.
Patir: v 1 tr Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria. 2 intr 1 Ésser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc, especialment d'un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. [...] 5 abs Ell patia i callava. Ha mort sense patir. 6 p anal Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir. 3 intr Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.
Patiment - per llamp!
El patiment ens és nociu,
i ens és procliu a la desesperança,
quan es fa feixuc i angoixant.
El patiment és el patir dels demés,
sempre i quan, no sigui sovintejat
pel patiment d'un mateix.
El patiment acaba i a voltes es dissipa,
el patir de molts es transforma,
muta amb el canvi constant.
El patiment és roí i s'allarga
en el temps i en les conseqüències,
establint principis i finant cercles.
El patiment és un cercle viciós
que s'alimenta de la pena
i draga la humanitat en el seu sentir.
No patiu, tot és natural:
El patir és part del camí de les llàgrimes,
que són sensibles a caure en intuir la desfeta.
Pateix l'imprescindible,
no vulguis perllongar el patiment invisible
davant la ceguesa de l'ànima ni la seva ombra.
Pateix el just i necessari,
per complir amb el dol i els dolors,
Tu, pots posar fi al patiment!
Tu, pots intercedir en patiments gratuïts!
Tu, ets escollit per combatre el patiment,
amb les eines que la memòria t'ha dotat.
Tu, lluita contra el patiment!
però espera que acabi el seu curs...
No desesperis, el patiment té fi.
Gelosia
Gelosia: f 1 PSIC 1 Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit. 2 Enveja que hom té del qui gaudeix d'alguna cosa que hom desitja.
Gelosia - per llamp!
Evidentment que sento gelosia
en veure el teu progrés,
quan jo em quedo enrere.
Evidentment que goso criticar-te
en comprovar la teva sort,
quan jo no la tinc.
Evidentment que es desdibuixa el meu ego
en sorgir l'èxit que t'envolta,
quan jo escassejo d'això.
Evidentment que se m'empeny fora
en motiu de la teva enervació,
quan jo m'aixoplugo.
Evidentment que sí.
Evidentment que em sento gelós
de la meva intimitat,
quan jo ho demostro.
Evidentment que se'm fa una muntanya
dir el que penso quan sóc gelós,
quan jo me'n sento.
Evidentment que sí.
Evidentment que la gelosia m'aclapara
en ser individu i en ser subjecte,
quan jo esdevinc forma del verb.
Evidentment que la gelosia em destenyeix
en ser la gelosia material molt corrosiu,
quan jo em pinto de guerra.
Evidentment que la gelosia em desgasta
en ser un sentiment que devalua l'esperit,
quan jo coixejo i dic mentides.
Gelosia - per llamp!
Evidentment que sento gelosia
en veure el teu progrés,
quan jo em quedo enrere.
Evidentment que goso criticar-te
en comprovar la teva sort,
quan jo no la tinc.
Evidentment que es desdibuixa el meu ego
en sorgir l'èxit que t'envolta,
quan jo escassejo d'això.
Evidentment que se m'empeny fora
en motiu de la teva enervació,
quan jo m'aixoplugo.
Evidentment que sí.
Evidentment que em sento gelós
de la meva intimitat,
quan jo ho demostro.
Evidentment que se'm fa una muntanya
dir el que penso quan sóc gelós,
quan jo me'n sento.
Evidentment que sí.
Evidentment que la gelosia m'aclapara
en ser individu i en ser subjecte,
quan jo esdevinc forma del verb.
Evidentment que la gelosia em destenyeix
en ser la gelosia material molt corrosiu,
quan jo em pinto de guerra.
Evidentment que la gelosia em desgasta
en ser un sentiment que devalua l'esperit,
quan jo coixejo i dic mentides.
Fàstic
Fàstic: m 1 Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna. Fer fàstic una menja. Tan brut, quin fàstic que fa! 2 p ext La seva conducta em fa fàstic. 3 dir fàstics de loc verb Dir coses que afecten greument el bon nom d'algú. 4 dir quatre fàstics (a algú) loc verb Fer-li greus retrets. 5 tenir en fàstic loc verb Tenir avorrida alguna cosa.
Fàstic - per llamp!
El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.
De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.
El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.
El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.
Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.
Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.
Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...
Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.
El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.
Fàstic - per llamp!
El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.
De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.
El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.
El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.
Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.
Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.
Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...
Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.
El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.
Avorriment
Avorriment: m 1 Tedi. 2 Avorrició.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)