Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Enuig

Enuig: 1 Fort desplaer, disgust, irritació. Sentia un enuig tan intens, que no vaig dir mot en tota l'estona. 2 Molèstia, vexació. Li faria tants desserveis i enuigs com podria.

Enuig - per llamp!

Reacciono a l'ofensa,
amb providencial acte de solidesa
explicitant a la mirada aliena,
el meu enuig amb impertèrrit posat.
Quan m'enutjo perdo el senderi.
No trobo ni busco qui m'enredi.
M'ho trobo, m'ho busco i m'hi embolico.
Si m'enutjo me la juguen ben jugada
I jo rebutjo l’enuig, això us explico.
M'enutjo i faig coses lletges,
car enlletgir quan enutges
és ignorar i ben ignorat
la paraula ENUTJAT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada