Culpabilitat

Culpabilitat: f Qualitat de culpable.

Culpable: adj.m/f 1 Que ha comès voluntàriament una falta. 2 Que té la culpa d'alguna cosa.

Culpabilitat - per llamp!

Quina culpa hi ha d'haver nascut?
Perquè ser culpable de les culpes que ningú no vol?
Culpable de tenir culpa? Potser...

Inculpar-se quan només es té culpa de ser?
Inculpar-se quan només es té culpa de fer?
Inculpar-se quan un té la seva personalitat?

Quina satisfacció hi ha en ser culpable?
Quin pecat em fa culpable?
Quina maniobra em fa culpable?

Quanta culpa es pot mesurar?
Quanta culpa hi cap en una balança?
Quanta culpa tinc de ser culpable?

Culpabilitat d'uns i d'altres...
Culpabilitat gens assumida...
Culpabilitat associada al pecat...

Culpabilitat cristiana:
Una bofetada cristiana
i un bon regitzell de raons per disculpar-se,
per retrobar el camí perdut,
per consienciar-se
i disculpar-se.

Disculpa... en tinc culpa?

Culpa d'haver fet.
Culpa de no haver dit.
Culpa de donar per sobreentès.
Culpa per negligència.
Culpa dels actes comesos.
Culpa dels actes no comesos.
Culpa a totes hores.
Culpa de totes maneres.
Culpa de ser qui ets.
Culpa de ser qui no has estat mai.
Culpa ara, després i més endavant, també.
Culpa de culpables.
Culpables de tenir culpa.
Colpidores culpes manifestament disculpades.

Enveja

Enveja: 1 Desig d'allò que un altre posseeix. 2 Sentiment, sovint d'odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm.

Cita: "Quan la pobresa entra per la porta, l' amor salta per la finestra" El último de la fila.

Enveja - per llamp!

Quan ell es creix i quan tu t'enfonses,
Quan jo arrelo, i per això m'enfonso en la terra,
Quan jo floreixo, creixo amunt i m'expandeixo,
Quan jo no arribo, tu no m'esperes,
Quan jo camino, tu ja has caminat,
Quan jo sóc així de petit, tu ocupes primera plana,
Quan jo sóc així d'eixerit, tu ... tu fas campana,
Quan jo arribo, tu en véns,
Quan jo em giro... ni t'immutes,
Quan jo faig aixís, tu fas aixàs,
Quan jo vaig fer, tu feres,
Quan jo en sé una, tu ja l'has dit,
Quan jo ofereixo, tu has ofert,
Quan jo vinc, tu en tornes,
Quan jo he vist, tu havies vist,
Quan jo sé, tu havies sabut,
Quan l'enveja entra per la porta, l'amor surt pitant,
Quan envejes malaltís, t'obsesiones,
Quan envejis, enveja sanament.

Disgust

Disgust: m Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d'algú, causa a algú. Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust! Els fills no li donen sinó disgusts.

Disgust - per llamp!

Sento ràbia envers el sentiment confús,
impotència envers el sentiment difús.

Sento por a la reacció que infons
i llàstima per haver tocat fons.

Em disgusta i em sento rabiós,
no tens excusa i ets sediciós.

Sento por a la raó inconsistent
i llàstima de ser-ne conscient.

Em disgusta, caòtica,
la causa de la pena, despòtica,
que no afirma, sinó lírica,
la davallada de la causa anímica.

Tot i sentir-me tocat,
no hi ha raó, ni posat
que no es vegi millorat
per un disgust perdonat.

Angoixa

Angoixa: [...] 3 Opressió de l'ànim, fatic, afany extrem. 4 PSIQ Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.

Angoixa - per llamp!

Defineixo frustracions somortes
com a penes d'amor il·lustrades
i càntics de por emancipats.

La rebel·lia extén la xarxa ignominiosa
entre la pàl·lida ruïna desglossada
dels enginys inestables
i de qui esdevé erràtic en el plantejament.

Així és quan ets volàtil en la imaginació,
ets el símil de la similicadència
i ets pueril amb ignorància.

Quan esmento la gota d'eixa congoixa
ho rebaixo tot a la mera conxorxa,
que ni corregint la puixança
renegaré d'ella ni mitja hora a la baixa.

Hermètic renec de mitja hora a la baixa
i entrellat de sísmic renéixer
tatxes camins de nostalgia
i m'aixafes entre brams en rebaixes.

Enuig

Enuig: 1 Fort desplaer, disgust, irritació. Sentia un enuig tan intens, que no vaig dir mot en tota l'estona. 2 Molèstia, vexació. Li faria tants desserveis i enuigs com podria.

Enuig - per llamp!

Reacciono a l'ofensa,
amb providencial acte de solidesa
explicitant a la mirada aliena,
el meu enuig amb impertèrrit posat.
Quan m'enutjo perdo el senderi.
No trobo ni busco qui m'enredi.
M'ho trobo, m'ho busco i m'hi embolico.
Si m'enutjo me la juguen ben jugada
I jo rebutjo l’enuig, això us explico.
M'enutjo i faig coses lletges,
car enlletgir quan enutges
és ignorar i ben ignorat
la paraula ENUTJAT.

Vergonya

Vergonya: f 1 1 Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya. 2 hiperb És una vergonya llevar-se a aquestes hores! 2 1 Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se'n vergonya. Caure la cara de vergonya. 2 Torbament de l'ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l'atenció d'algú. Tornar-se vermell de vergonya. 3 Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.

Vergonya - per llamp!

No!
No vull!
No goso!
No puc!
No hi ha dret!
Que no i que no!
Ara no!
Així tampoc!
Ni així ni aixà!
Em fa vergonya!
Tinc vergonya!
M’estic tornant vermell com un tomàquet!
Se’ls hauria de caure la cara de vergonya!
Fer-me passar per aquests tràngols, a mi!
Qui ho havia de dir!
És vergonyós!
Un espectacle indecent!
Una barbaritat!
És impresentable!
És incontrastable!
No es pot ensenyar això!
No estem a l’alçada!
Serà paupèrrim!
Estic decebut!
És flagrant!
És impossible per vergonyós!
És impressionant!
És decebedor!
És increïblement decebedor!
És l’aneguet lleig!
És una ventafocs!
És una vergonya!

Alegria

Alegria: f 1 Sentiment de plaer que neix generalment d'una viva satisfacció d'ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, les paraules, etc). Aquesta nova m'ha produït una gran alegria. Està boig d'alegria. Crits d'alegria.

Alegria - per llamp!

Veus de cantors,
diuen que qui veu i sent
amb tacte, gust i olors
crea un gran sentiment.

Goig encerclat,
mort, matat.
Al·leluia cantat,
fet, executat.

Cohets de diversió.
autonomia en un petard.
Joia en composició.
Divinitat amb retard.

Material d'insomni,
cabassos d'humilitat
per a testimonis
de gran diversitat.

Alegria que duu el bàcul.
Quadrícula feta bocins.
Ànima que arrosega càlcul.
Notes enceses de flautins.

Llamperó tiva baldufa,
no sap com seguirà.
Llampferit que bufa,
no sap com acabarà.

Amor versus Odi

amor:m [o f ] 1 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona. Amor de mare. Amor filial.
2 Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc. Amor a la pàtria, a la llibertat, a la justícia. [...]
2 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l'atracció sexual, però que sovint comporta d'altres sentiments. [...]
5 Objecte de l'amor, persona estimada. Ella és el seu únic amor. Els llibres són el seu amor. [...]
versus: [de l'anglès, que el pren del llatí ] prep llat Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.). Llengua versus estil. Català versus espanyol.
odi: m 1 Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú. Tenir, sentir, odi contra algú. Un odi feroç, implacable, mortal.
2 Repugnància o aversió profunda per alguna cosa. Tinc odi al tabac. Tenir odi a la hipocresia.

Amor versus Odi - per llamp!

D'amor t'omplo
quan omples d'amor.

D'odi et buido
quan hi ha buidor.

Amor que omplo, amorós,
en totes tes parceles
buides d'odi.

Dic que d'odi et buido
perquè d'odi sóc buit
quan hi ha amor.

Quan no hi ha amor,
hi ha buidor que odia
odia de buidor d'amor.

Però no odiaràs a l'amor
perquè l'amor estima inclús l'odi
i l'odi rebutja l'amor.

Omple't,
estima d'amor,
no odiïs de buidor
i omple tots els buits
d'amor ...amor.

Orgull

Orgull: m 1 Excés d'estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable. 2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull. 3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.

Orgull - per llamp!

En el nom de l’amor,
Què vols en el nom de l’amor?

En el nom de l’orgull,
Què vols en el nom de l’orgull?

Orgull de ser humà,
Entre els homes i dones.

Orgull de captenir-se
Davant la fam i la desídia.

Orgull d’estar ferm
Contra la injustícia social.

Orgull de mostrar-se
Contrari als que van en contra.

Orgull de patir
Com qualsevol humà.

Orgull de no ofegar-se en l’opulència
En el camí de la simplicitat.

Orgull d’orgullosa gent
A la recerca de la bonhomia.

Orgull que no es presta
Orgull que es guanya a pols.

Jo sóc borrims d’orgull
Cercant la reunificació
I la reintegració
En un projecte comú
Anomenat... orgullosa gent!

Desig

Desig: m 1 Acció de desitjar. Desig de riqueses. Satisfer un desig. Els desigs sensuals.

Desig - per llamp!

Desitjo, ansiejo veure't.
Desitges, ansieges veure'm.
Desitja l'ànsia veure-la satisfeta.
Desitgem veure’ns satisfeta l'ànsia.
Desitgeu veure-us satisfeta l'ànsia.
Desitgen l'ànsia veure-la satisfeta.

Estimats i ansiejats desitjos,
desgranats un a un,
desats a la memòria,
desfermats a la desbandada,
deslliurats de l’estacada,
desoint tot consell;

Sou l’espurna pretesa,
l’ànsia és l’aire i el combustible
i la metxa és l’estimada.

L’espurna és creada,
líric, l'aire ansieja
que la metxa es cremi,
quan el desig esclata!

Obeint la natura el desig traspua
per les escletxes de la voluntat.