Tristesa

Tristesa: 1 Estat del qui està trist. 2 Qualitat de trist. 3 Causa de tristesa.

Trist -a: 1 adj 1 Que està en un estat d'ànim ombriu, en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. 2 Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Un comiat trist. Una cambra trista. 3 No gens alegre, sense gens d'animació. Un temps trist. Un carreró trist. 4 Passat, viscut, fet, amb tristesa. Quina vellesa més trista, la meva! 5 Deplorable. Va tenir una fi ben trista. 6 Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-lo! [...]

Tristesa - per llamp!

La tristesa ens envolta
i ens aclapara de records
i de moments melangiosos.

Per a combatre la tristesa,
cal deixar-la transcórrer...
que flueixi pel cabal del riu,
que viri cada meandre,
que circuli la sang per les venes.

La tristesa és com un virus
que apareix de sobte
i s'apodera
de la nostra isolada figura.

Li costa de marxar
perquè té arrels molt profundes
en la humanitat i els seus orígens.

La tristesa essencial.

El desamor,
el desencís,
el desassossec,
el desprofit.

La tristesa impia.

La frenada,
la inconstància,
la inconsistència,
la nostàlgia.

La tristesa interna.