Patiment: m 1 Acció de patir; 2 l'efecte.
Patir: v 1 tr Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria. 2 intr 1 Ésser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc, especialment d'un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. [...] 5 abs Ell patia i callava. Ha mort sense patir. 6 p anal Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir. 3 intr Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.
Patiment - per llamp!
El patiment ens és nociu,
i ens és procliu a la desesperança,
quan es fa feixuc i angoixant.
El patiment és el patir dels demés,
sempre i quan, no sigui sovintejat
pel patiment d'un mateix.
El patiment acaba i a voltes es dissipa,
el patir de molts es transforma,
muta amb el canvi constant.
El patiment és roí i s'allarga
en el temps i en les conseqüències,
establint principis i finant cercles.
El patiment és un cercle viciós
que s'alimenta de la pena
i draga la humanitat en el seu sentir.
No patiu, tot és natural:
El patir és part del camí de les llàgrimes,
que són sensibles a caure en intuir la desfeta.
Pateix l'imprescindible,
no vulguis perllongar el patiment invisible
davant la ceguesa de l'ànima ni la seva ombra.
Pateix el just i necessari,
per complir amb el dol i els dolors,
Tu, pots posar fi al patiment!
Tu, pots intercedir en patiments gratuïts!
Tu, ets escollit per combatre el patiment,
amb les eines que la memòria t'ha dotat.
Tu, lluita contra el patiment!
però espera que acabi el seu curs...
No desesperis, el patiment té fi.
dissabte, 26 de juny del 2010
Gelosia
Gelosia: f 1 PSIC 1 Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit. 2 Enveja que hom té del qui gaudeix d'alguna cosa que hom desitja.
Gelosia - per llamp!
Evidentment que sento gelosia
en veure el teu progrés,
quan jo em quedo enrere.
Evidentment que goso criticar-te
en comprovar la teva sort,
quan jo no la tinc.
Evidentment que es desdibuixa el meu ego
en sorgir l'èxit que t'envolta,
quan jo escassejo d'això.
Evidentment que se m'empeny fora
en motiu de la teva enervació,
quan jo m'aixoplugo.
Evidentment que sí.
Evidentment que em sento gelós
de la meva intimitat,
quan jo ho demostro.
Evidentment que se'm fa una muntanya
dir el que penso quan sóc gelós,
quan jo me'n sento.
Evidentment que sí.
Evidentment que la gelosia m'aclapara
en ser individu i en ser subjecte,
quan jo esdevinc forma del verb.
Evidentment que la gelosia em destenyeix
en ser la gelosia material molt corrosiu,
quan jo em pinto de guerra.
Evidentment que la gelosia em desgasta
en ser un sentiment que devalua l'esperit,
quan jo coixejo i dic mentides.
Gelosia - per llamp!
Evidentment que sento gelosia
en veure el teu progrés,
quan jo em quedo enrere.
Evidentment que goso criticar-te
en comprovar la teva sort,
quan jo no la tinc.
Evidentment que es desdibuixa el meu ego
en sorgir l'èxit que t'envolta,
quan jo escassejo d'això.
Evidentment que se m'empeny fora
en motiu de la teva enervació,
quan jo m'aixoplugo.
Evidentment que sí.
Evidentment que em sento gelós
de la meva intimitat,
quan jo ho demostro.
Evidentment que se'm fa una muntanya
dir el que penso quan sóc gelós,
quan jo me'n sento.
Evidentment que sí.
Evidentment que la gelosia m'aclapara
en ser individu i en ser subjecte,
quan jo esdevinc forma del verb.
Evidentment que la gelosia em destenyeix
en ser la gelosia material molt corrosiu,
quan jo em pinto de guerra.
Evidentment que la gelosia em desgasta
en ser un sentiment que devalua l'esperit,
quan jo coixejo i dic mentides.
Fàstic
Fàstic: m 1 Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna. Fer fàstic una menja. Tan brut, quin fàstic que fa! 2 p ext La seva conducta em fa fàstic. 3 dir fàstics de loc verb Dir coses que afecten greument el bon nom d'algú. 4 dir quatre fàstics (a algú) loc verb Fer-li greus retrets. 5 tenir en fàstic loc verb Tenir avorrida alguna cosa.
Fàstic - per llamp!
El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.
De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.
El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.
El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.
Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.
Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.
Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...
Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.
El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.
Fàstic - per llamp!
El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.
De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.
El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.
El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.
Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.
Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.
Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...
Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.
El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.
Avorriment
Avorriment: m 1 Tedi. 2 Avorrició.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
diumenge, 2 de maig del 2010
Anticipació
Anticipació: f 1 1 Acció d'anticipar; 2 l'efecte. 2 LIT Figura retòrica amb la qual són refutades per endavant les objeccions que poden ésser fetes. [...] 5 PSIC Fenomen psíquic en virtut del qual el subjecte viu imaginativament el futur.
Anticipació - per llamp!
Preparats? Llestos? Ja!
Quan anticipo...
Preavís:
Us trobareu bastants preàmbuls,
Prenc precaucions,
Em precedeix la ignorància,
Responc als precs,
Sóc precursor,
Predetermino amb coneixement,
Predic el futur,
Predisposo l'ocasió,
Predomino la situació,
Preestableixo les normes,
Faig preferible qualsevol cosa,
Pregunto amb antelació,
Tinc prejudicis formats,
Faig judicis preliminars,
No reacciono prematurament,
No sóc gens premeditat,
Compto amb premisses,
Prenoto l'ambient,
Em preocupo dels demés,
Prepondera la raó en mi,
Passo de prerrogatives,
Presagio els esdeveniments,
Prescric els meus poemes a RC,
Presencio el següent pas,
Em presento voluntari,
Preservo la integritat,
Estic previngut,
Sóc previsor,
Tinc el privilegi de compartir.
Anticipació - per llamp!
Preparats? Llestos? Ja!
Quan anticipo...
Preavís:
Us trobareu bastants preàmbuls,
Prenc precaucions,
Em precedeix la ignorància,
Responc als precs,
Sóc precursor,
Predetermino amb coneixement,
Predic el futur,
Predisposo l'ocasió,
Predomino la situació,
Preestableixo les normes,
Faig preferible qualsevol cosa,
Pregunto amb antelació,
Tinc prejudicis formats,
Faig judicis preliminars,
No reacciono prematurament,
No sóc gens premeditat,
Compto amb premisses,
Prenoto l'ambient,
Em preocupo dels demés,
Prepondera la raó en mi,
Passo de prerrogatives,
Presagio els esdeveniments,
Prescric els meus poemes a RC,
Presencio el següent pas,
Em presento voluntari,
Preservo la integritat,
Estic previngut,
Sóc previsor,
Tinc el privilegi de compartir.
Compassió
Compassió: f Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri, pena que hom sent davant la desgràcia, els defectes, etc, d'un altre, pietat, commiseració. Li haurien de tenir compassió, perquè en fa. No sent compassió per ningú. Aquesta desgràcia tampoc no et mou a compassió?
Compassió - per llamp!
El meu concepte de compassió
neix en el deliri del patiment
i se'm mostra indolent
quan més el pateixo.
El meu deliri de compassió
neix amb el desig de bé
i se m'alleugera
al pas que l'obvio.
El meu desig de compassió
neix amb la necessitat de l'altre
i se'm demostra irreprimible
quan hi ha motiu al darrera.
La meva necessitat de compassió
neix amb el do del suggeriment
i se'm queda el cor de pedra
al temps que somou el repòs.
El meu suggeriment per la compassió
neix de la gràcia en definir-la
i se'm fa difícil fer-ho
quan vull intentar-ho.
La meva definició de compassió
neix en el concepte del deliri
i desitja crear una necessitat
quan vull suggerir... compadir.
Compassió - per llamp!
El meu concepte de compassió
neix en el deliri del patiment
i se'm mostra indolent
quan més el pateixo.
El meu deliri de compassió
neix amb el desig de bé
i se m'alleugera
al pas que l'obvio.
El meu desig de compassió
neix amb la necessitat de l'altre
i se'm demostra irreprimible
quan hi ha motiu al darrera.
La meva necessitat de compassió
neix amb el do del suggeriment
i se'm queda el cor de pedra
al temps que somou el repòs.
El meu suggeriment per la compassió
neix de la gràcia en definir-la
i se'm fa difícil fer-ho
quan vull intentar-ho.
La meva definició de compassió
neix en el concepte del deliri
i desitja crear una necessitat
quan vull suggerir... compadir.
Confiança
Confiança: 1 1 Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’ algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança. 2 de confiança Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar. 3 en confiança D'una manera confidencial. 2 Seguretat d'aquell qui compta amb si mateix. Sempre parla amb confiança. 3 Seguretat d'aquell qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en la ciència. 4 Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. L'amistat comporta confiança. Agafar confiança. [...]
Confiança - per llamp!
Confiar en l'altre, acompanyar-lo,
sentir-se unit a la causa dels demés,
esdevenir testaferros de la voluntat,
acatar la llei no escrita, tàcita.
Dubtar si optar? No, optar sense dubte.
Optar a decidir per un mateix
el camí de la veritat honesta.
Confiança amb honestedat, doble valor.
Raonar en moments d'indecisió?
Decidir-se a enraonar?
Enraonar i decidir-se amb convicció.
Decidint-se i enraonant, confiar.
Confiança cega? No, gràcies, no en gasto.
La confiança hi veu, translúcida i en òrbita,
com els cossos celests amb ambicions pures
i cicles constants, indelebles, perpetus.
Confio responsablement en els demés.
Confio significativament en la companya.
Confio pragmàticament en la consciència.
Confio condescendentment en el cor.
I agafo confiança en mi mateix.
Confiança - per llamp!
Confiar en l'altre, acompanyar-lo,
sentir-se unit a la causa dels demés,
esdevenir testaferros de la voluntat,
acatar la llei no escrita, tàcita.
Dubtar si optar? No, optar sense dubte.
Optar a decidir per un mateix
el camí de la veritat honesta.
Confiança amb honestedat, doble valor.
Raonar en moments d'indecisió?
Decidir-se a enraonar?
Enraonar i decidir-se amb convicció.
Decidint-se i enraonant, confiar.
Confiança cega? No, gràcies, no en gasto.
La confiança hi veu, translúcida i en òrbita,
com els cossos celests amb ambicions pures
i cicles constants, indelebles, perpetus.
Confio responsablement en els demés.
Confio significativament en la companya.
Confio pragmàticament en la consciència.
Confio condescendentment en el cor.
I agafo confiança en mi mateix.
Plaer
Plaer: m 1 PSIC Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. 2 Allò que causa aquesta viva satisfacció. Un viatge de plaer.
Plaer - per llamp!
El plaer va ser estudiat per l'escola Epicuriana.
El plaer conté una càrrega eròtica,
un component de gràcia i un polsim de fortuna,
en conseqüència, el plaer és agradable.
El plaer entra pels sentits:
Un, per la vista entra allò vistós.
Dos, per l'oïda entra allò melòdic.
Tres, pel gust entra allò gustós.
Quatre, pel tacte entra allò agradós.
Cinc, per l'olfacte entra allò olorós.
En un sentit crematístic trobem el plaer materialista,
aquell plaer que busca la satisfacció immediata.
El plaer crema la matèria per satisfer-nos.
La matèria esdevé sentits amb el plaer.
És un plaer com la copa d'un pi:
Un, aquell paisatge que ens enamora,
Dos, aquella música que ens hipnotitza.
Tres, aquell tastet que es fa imprescindible.
Quatre, aquell orgasme amb la persona estimada.
Cinc, aquella flaire que ens transporta.
El plaer entra per la consciència:
Un, veiem allò incolor.
Dos, sentim allò inaudible.
Tres, degustem allò insípid.
Quatre, toquem allò intangible.
Cinc, olorem allò inodor.
En un sentit espiritual trobem el plaer idealista,
aquell plaer que busca la consecució d'uns objectius.
El plaer idealitza l'esperit per vanitat.
L'esperit esdevé gloriós amb el plaer.
És un misteri de la ciència no resolt:
El sisè sentit que aclapara el plaer,
aquell sentit esperitós,
aquell sentit animós,
aquell sentit vanitós,
aquell sentit famós, perquè no?
És un plaer compartir amb tu:
Una sensació, la pau.
Un somriure, l'amistat.
Una carícia, la tendresa.
Un desig, el benestar.
Plaer - per llamp!
El plaer va ser estudiat per l'escola Epicuriana.
El plaer conté una càrrega eròtica,
un component de gràcia i un polsim de fortuna,
en conseqüència, el plaer és agradable.
El plaer entra pels sentits:
Un, per la vista entra allò vistós.
Dos, per l'oïda entra allò melòdic.
Tres, pel gust entra allò gustós.
Quatre, pel tacte entra allò agradós.
Cinc, per l'olfacte entra allò olorós.
En un sentit crematístic trobem el plaer materialista,
aquell plaer que busca la satisfacció immediata.
El plaer crema la matèria per satisfer-nos.
La matèria esdevé sentits amb el plaer.
És un plaer com la copa d'un pi:
Un, aquell paisatge que ens enamora,
Dos, aquella música que ens hipnotitza.
Tres, aquell tastet que es fa imprescindible.
Quatre, aquell orgasme amb la persona estimada.
Cinc, aquella flaire que ens transporta.
El plaer entra per la consciència:
Un, veiem allò incolor.
Dos, sentim allò inaudible.
Tres, degustem allò insípid.
Quatre, toquem allò intangible.
Cinc, olorem allò inodor.
En un sentit espiritual trobem el plaer idealista,
aquell plaer que busca la consecució d'uns objectius.
El plaer idealitza l'esperit per vanitat.
L'esperit esdevé gloriós amb el plaer.
És un misteri de la ciència no resolt:
El sisè sentit que aclapara el plaer,
aquell sentit esperitós,
aquell sentit animós,
aquell sentit vanitós,
aquell sentit famós, perquè no?
És un plaer compartir amb tu:
Una sensació, la pau.
Un somriure, l'amistat.
Una carícia, la tendresa.
Un desig, el benestar.
Sorpresa
Sorpresa: 1 1 Acció de sorprendre; 2 l'efecte. La sorpresa de la ciutat pels enemics. Ho han obtingut per sorpresa. 3 Cosa que sorprèn. Trobar-vos aquí quan us creia tan lluny: quina sorpresa! [...] 3 MIL Principi bèl•lic basat en la ignorància, per part de l'enemic, de la força, la situació i les intencions pròpies. 4 de sorpresa loc adv D'una manera inesperada. Em van agafar de sorpresa.
Sorpresa - per llamp!
Oh! Renoi! Redéu!
Com és això?!?!
Benvinguda sigui la sorpresa...
A la casa dels mots!
A la falda del repòs!
A la rebuda dels Reis Mags!
Benanada sigui la sorpresa...
A la vida de l'escarabat!
A la fotosíntesi de la planta!
A la conservació dels minerals!
Benafectada sigui la sorpresa...
A la constant del malalt!
A la notícia de la setmana!
A la rebuda del familiar!
Benvolguda sigui la sorpresa...
A la morada de l'amic!
A la mirada de l'altre!
A la vista del regal!
Benaurada sigui la sorpresa...
A la circumstància curiosa!
A la pressa desinflada!
A la mesura equilibrada!
Benaventurosa sigui la sorpresa...
A la descoberta del Greal!
A la represa del camí!
A la sonada errada!
Beneficiosa sigui la sorpresa...
A la persona guanyadora!
A la raó participant!
A la bona estrella!
Oh! Ostres! Caram!
Ja s'ha acabat?!?!
Sorpresa!
Sorpresa - per llamp!
Oh! Renoi! Redéu!
Com és això?!?!
Benvinguda sigui la sorpresa...
A la casa dels mots!
A la falda del repòs!
A la rebuda dels Reis Mags!
Benanada sigui la sorpresa...
A la vida de l'escarabat!
A la fotosíntesi de la planta!
A la conservació dels minerals!
Benafectada sigui la sorpresa...
A la constant del malalt!
A la notícia de la setmana!
A la rebuda del familiar!
Benvolguda sigui la sorpresa...
A la morada de l'amic!
A la mirada de l'altre!
A la vista del regal!
Benaurada sigui la sorpresa...
A la circumstància curiosa!
A la pressa desinflada!
A la mesura equilibrada!
Benaventurosa sigui la sorpresa...
A la descoberta del Greal!
A la represa del camí!
A la sonada errada!
Beneficiosa sigui la sorpresa...
A la persona guanyadora!
A la raó participant!
A la bona estrella!
Oh! Ostres! Caram!
Ja s'ha acabat?!?!
Sorpresa!
Felicitat
Felicitat: f 1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet. 2 felicitat eterna Beatitud. 2 2 p ext Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció. El diner és la seva felicitat. Desitjar riqueses, plaers i altres felicitats. 3 1 Manera bona, grata, afortunada, d'esdevenir-se o d'ésser acomplerta alguna cosa. Arribàrem a la nostra destinació amb tota felicitat. 2 Esdeveniment favorable, que omple l'ànim de satisfacció. Et desitjo tota mena de felicitats. 3 felicitats! (o moltes felicitats!) Fórmules de felicitació.
Felicitat per llamp!
Ple de felicitat,
Salto i dic disbarats
pel derroter
de la inesperada
condició de satisfet.
Ple de joia,
ressalto i torno a dir disbarats
per la via del retrobament
i la reentrada
al món renovat i irreverent.
Ple de raons,
es desfà el raciocini
en pro d'una resposta
àdhuc il•literària,
i de manera incontestable.
Ple de sacrificis,
abordo els fets
amb sentit crític,
pràctic a voltes,
i de manera imponent ensems.
Ple d'interrogants,
obro debat intern:
Neurones sí, Medul•la també.
Sistema simpàtic a favor
i el parasimpàtic secundant.
Ple al 15?
No calen més explicacions:
He guanyat la Travessa,
cauran milions
i jo, seré feliç.
Ple de desitjos,
Et sóc franc:
Si cada gota de pluja
et dugués un desig complert
Que plogui, que plogui...
Ple de felicitat?
Sí, no sabeu quanta.
Es pot saber qualitativament?
No saber quanta, qualitat quina?
Tan li fa, felicitat al cap i a la fi!
Felicitat per llamp!
Ple de felicitat,
Salto i dic disbarats
pel derroter
de la inesperada
condició de satisfet.
Ple de joia,
ressalto i torno a dir disbarats
per la via del retrobament
i la reentrada
al món renovat i irreverent.
Ple de raons,
es desfà el raciocini
en pro d'una resposta
àdhuc il•literària,
i de manera incontestable.
Ple de sacrificis,
abordo els fets
amb sentit crític,
pràctic a voltes,
i de manera imponent ensems.
Ple d'interrogants,
obro debat intern:
Neurones sí, Medul•la també.
Sistema simpàtic a favor
i el parasimpàtic secundant.
Ple al 15?
No calen més explicacions:
He guanyat la Travessa,
cauran milions
i jo, seré feliç.
Ple de desitjos,
Et sóc franc:
Si cada gota de pluja
et dugués un desig complert
Que plogui, que plogui...
Ple de felicitat?
Sí, no sabeu quanta.
Es pot saber qualitativament?
No saber quanta, qualitat quina?
Tan li fa, felicitat al cap i a la fi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)