Anticipació: f 1 1 Acció d'anticipar; 2 l'efecte. 2 LIT Figura retòrica amb la qual són refutades per endavant les objeccions que poden ésser fetes. [...] 5 PSIC Fenomen psíquic en virtut del qual el subjecte viu imaginativament el futur.
Anticipació - per llamp!
Preparats? Llestos? Ja!
Quan anticipo...
Preavís:
Us trobareu bastants preàmbuls,
Prenc precaucions,
Em precedeix la ignorància,
Responc als precs,
Sóc precursor,
Predetermino amb coneixement,
Predic el futur,
Predisposo l'ocasió,
Predomino la situació,
Preestableixo les normes,
Faig preferible qualsevol cosa,
Pregunto amb antelació,
Tinc prejudicis formats,
Faig judicis preliminars,
No reacciono prematurament,
No sóc gens premeditat,
Compto amb premisses,
Prenoto l'ambient,
Em preocupo dels demés,
Prepondera la raó en mi,
Passo de prerrogatives,
Presagio els esdeveniments,
Prescric els meus poemes a RC,
Presencio el següent pas,
Em presento voluntari,
Preservo la integritat,
Estic previngut,
Sóc previsor,
Tinc el privilegi de compartir.
diumenge, 2 de maig del 2010
Compassió
Compassió: f Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri, pena que hom sent davant la desgràcia, els defectes, etc, d'un altre, pietat, commiseració. Li haurien de tenir compassió, perquè en fa. No sent compassió per ningú. Aquesta desgràcia tampoc no et mou a compassió?
Compassió - per llamp!
El meu concepte de compassió
neix en el deliri del patiment
i se'm mostra indolent
quan més el pateixo.
El meu deliri de compassió
neix amb el desig de bé
i se m'alleugera
al pas que l'obvio.
El meu desig de compassió
neix amb la necessitat de l'altre
i se'm demostra irreprimible
quan hi ha motiu al darrera.
La meva necessitat de compassió
neix amb el do del suggeriment
i se'm queda el cor de pedra
al temps que somou el repòs.
El meu suggeriment per la compassió
neix de la gràcia en definir-la
i se'm fa difícil fer-ho
quan vull intentar-ho.
La meva definició de compassió
neix en el concepte del deliri
i desitja crear una necessitat
quan vull suggerir... compadir.
Compassió - per llamp!
El meu concepte de compassió
neix en el deliri del patiment
i se'm mostra indolent
quan més el pateixo.
El meu deliri de compassió
neix amb el desig de bé
i se m'alleugera
al pas que l'obvio.
El meu desig de compassió
neix amb la necessitat de l'altre
i se'm demostra irreprimible
quan hi ha motiu al darrera.
La meva necessitat de compassió
neix amb el do del suggeriment
i se'm queda el cor de pedra
al temps que somou el repòs.
El meu suggeriment per la compassió
neix de la gràcia en definir-la
i se'm fa difícil fer-ho
quan vull intentar-ho.
La meva definició de compassió
neix en el concepte del deliri
i desitja crear una necessitat
quan vull suggerir... compadir.
Confiança
Confiança: 1 1 Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’ algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança. 2 de confiança Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar. 3 en confiança D'una manera confidencial. 2 Seguretat d'aquell qui compta amb si mateix. Sempre parla amb confiança. 3 Seguretat d'aquell qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en la ciència. 4 Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. L'amistat comporta confiança. Agafar confiança. [...]
Confiança - per llamp!
Confiar en l'altre, acompanyar-lo,
sentir-se unit a la causa dels demés,
esdevenir testaferros de la voluntat,
acatar la llei no escrita, tàcita.
Dubtar si optar? No, optar sense dubte.
Optar a decidir per un mateix
el camí de la veritat honesta.
Confiança amb honestedat, doble valor.
Raonar en moments d'indecisió?
Decidir-se a enraonar?
Enraonar i decidir-se amb convicció.
Decidint-se i enraonant, confiar.
Confiança cega? No, gràcies, no en gasto.
La confiança hi veu, translúcida i en òrbita,
com els cossos celests amb ambicions pures
i cicles constants, indelebles, perpetus.
Confio responsablement en els demés.
Confio significativament en la companya.
Confio pragmàticament en la consciència.
Confio condescendentment en el cor.
I agafo confiança en mi mateix.
Confiança - per llamp!
Confiar en l'altre, acompanyar-lo,
sentir-se unit a la causa dels demés,
esdevenir testaferros de la voluntat,
acatar la llei no escrita, tàcita.
Dubtar si optar? No, optar sense dubte.
Optar a decidir per un mateix
el camí de la veritat honesta.
Confiança amb honestedat, doble valor.
Raonar en moments d'indecisió?
Decidir-se a enraonar?
Enraonar i decidir-se amb convicció.
Decidint-se i enraonant, confiar.
Confiança cega? No, gràcies, no en gasto.
La confiança hi veu, translúcida i en òrbita,
com els cossos celests amb ambicions pures
i cicles constants, indelebles, perpetus.
Confio responsablement en els demés.
Confio significativament en la companya.
Confio pragmàticament en la consciència.
Confio condescendentment en el cor.
I agafo confiança en mi mateix.
Plaer
Plaer: m 1 PSIC Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. 2 Allò que causa aquesta viva satisfacció. Un viatge de plaer.
Plaer - per llamp!
El plaer va ser estudiat per l'escola Epicuriana.
El plaer conté una càrrega eròtica,
un component de gràcia i un polsim de fortuna,
en conseqüència, el plaer és agradable.
El plaer entra pels sentits:
Un, per la vista entra allò vistós.
Dos, per l'oïda entra allò melòdic.
Tres, pel gust entra allò gustós.
Quatre, pel tacte entra allò agradós.
Cinc, per l'olfacte entra allò olorós.
En un sentit crematístic trobem el plaer materialista,
aquell plaer que busca la satisfacció immediata.
El plaer crema la matèria per satisfer-nos.
La matèria esdevé sentits amb el plaer.
És un plaer com la copa d'un pi:
Un, aquell paisatge que ens enamora,
Dos, aquella música que ens hipnotitza.
Tres, aquell tastet que es fa imprescindible.
Quatre, aquell orgasme amb la persona estimada.
Cinc, aquella flaire que ens transporta.
El plaer entra per la consciència:
Un, veiem allò incolor.
Dos, sentim allò inaudible.
Tres, degustem allò insípid.
Quatre, toquem allò intangible.
Cinc, olorem allò inodor.
En un sentit espiritual trobem el plaer idealista,
aquell plaer que busca la consecució d'uns objectius.
El plaer idealitza l'esperit per vanitat.
L'esperit esdevé gloriós amb el plaer.
És un misteri de la ciència no resolt:
El sisè sentit que aclapara el plaer,
aquell sentit esperitós,
aquell sentit animós,
aquell sentit vanitós,
aquell sentit famós, perquè no?
És un plaer compartir amb tu:
Una sensació, la pau.
Un somriure, l'amistat.
Una carícia, la tendresa.
Un desig, el benestar.
Plaer - per llamp!
El plaer va ser estudiat per l'escola Epicuriana.
El plaer conté una càrrega eròtica,
un component de gràcia i un polsim de fortuna,
en conseqüència, el plaer és agradable.
El plaer entra pels sentits:
Un, per la vista entra allò vistós.
Dos, per l'oïda entra allò melòdic.
Tres, pel gust entra allò gustós.
Quatre, pel tacte entra allò agradós.
Cinc, per l'olfacte entra allò olorós.
En un sentit crematístic trobem el plaer materialista,
aquell plaer que busca la satisfacció immediata.
El plaer crema la matèria per satisfer-nos.
La matèria esdevé sentits amb el plaer.
És un plaer com la copa d'un pi:
Un, aquell paisatge que ens enamora,
Dos, aquella música que ens hipnotitza.
Tres, aquell tastet que es fa imprescindible.
Quatre, aquell orgasme amb la persona estimada.
Cinc, aquella flaire que ens transporta.
El plaer entra per la consciència:
Un, veiem allò incolor.
Dos, sentim allò inaudible.
Tres, degustem allò insípid.
Quatre, toquem allò intangible.
Cinc, olorem allò inodor.
En un sentit espiritual trobem el plaer idealista,
aquell plaer que busca la consecució d'uns objectius.
El plaer idealitza l'esperit per vanitat.
L'esperit esdevé gloriós amb el plaer.
És un misteri de la ciència no resolt:
El sisè sentit que aclapara el plaer,
aquell sentit esperitós,
aquell sentit animós,
aquell sentit vanitós,
aquell sentit famós, perquè no?
És un plaer compartir amb tu:
Una sensació, la pau.
Un somriure, l'amistat.
Una carícia, la tendresa.
Un desig, el benestar.
Sorpresa
Sorpresa: 1 1 Acció de sorprendre; 2 l'efecte. La sorpresa de la ciutat pels enemics. Ho han obtingut per sorpresa. 3 Cosa que sorprèn. Trobar-vos aquí quan us creia tan lluny: quina sorpresa! [...] 3 MIL Principi bèl•lic basat en la ignorància, per part de l'enemic, de la força, la situació i les intencions pròpies. 4 de sorpresa loc adv D'una manera inesperada. Em van agafar de sorpresa.
Sorpresa - per llamp!
Oh! Renoi! Redéu!
Com és això?!?!
Benvinguda sigui la sorpresa...
A la casa dels mots!
A la falda del repòs!
A la rebuda dels Reis Mags!
Benanada sigui la sorpresa...
A la vida de l'escarabat!
A la fotosíntesi de la planta!
A la conservació dels minerals!
Benafectada sigui la sorpresa...
A la constant del malalt!
A la notícia de la setmana!
A la rebuda del familiar!
Benvolguda sigui la sorpresa...
A la morada de l'amic!
A la mirada de l'altre!
A la vista del regal!
Benaurada sigui la sorpresa...
A la circumstància curiosa!
A la pressa desinflada!
A la mesura equilibrada!
Benaventurosa sigui la sorpresa...
A la descoberta del Greal!
A la represa del camí!
A la sonada errada!
Beneficiosa sigui la sorpresa...
A la persona guanyadora!
A la raó participant!
A la bona estrella!
Oh! Ostres! Caram!
Ja s'ha acabat?!?!
Sorpresa!
Sorpresa - per llamp!
Oh! Renoi! Redéu!
Com és això?!?!
Benvinguda sigui la sorpresa...
A la casa dels mots!
A la falda del repòs!
A la rebuda dels Reis Mags!
Benanada sigui la sorpresa...
A la vida de l'escarabat!
A la fotosíntesi de la planta!
A la conservació dels minerals!
Benafectada sigui la sorpresa...
A la constant del malalt!
A la notícia de la setmana!
A la rebuda del familiar!
Benvolguda sigui la sorpresa...
A la morada de l'amic!
A la mirada de l'altre!
A la vista del regal!
Benaurada sigui la sorpresa...
A la circumstància curiosa!
A la pressa desinflada!
A la mesura equilibrada!
Benaventurosa sigui la sorpresa...
A la descoberta del Greal!
A la represa del camí!
A la sonada errada!
Beneficiosa sigui la sorpresa...
A la persona guanyadora!
A la raó participant!
A la bona estrella!
Oh! Ostres! Caram!
Ja s'ha acabat?!?!
Sorpresa!
Felicitat
Felicitat: f 1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet. 2 felicitat eterna Beatitud. 2 2 p ext Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció. El diner és la seva felicitat. Desitjar riqueses, plaers i altres felicitats. 3 1 Manera bona, grata, afortunada, d'esdevenir-se o d'ésser acomplerta alguna cosa. Arribàrem a la nostra destinació amb tota felicitat. 2 Esdeveniment favorable, que omple l'ànim de satisfacció. Et desitjo tota mena de felicitats. 3 felicitats! (o moltes felicitats!) Fórmules de felicitació.
Felicitat per llamp!
Ple de felicitat,
Salto i dic disbarats
pel derroter
de la inesperada
condició de satisfet.
Ple de joia,
ressalto i torno a dir disbarats
per la via del retrobament
i la reentrada
al món renovat i irreverent.
Ple de raons,
es desfà el raciocini
en pro d'una resposta
àdhuc il•literària,
i de manera incontestable.
Ple de sacrificis,
abordo els fets
amb sentit crític,
pràctic a voltes,
i de manera imponent ensems.
Ple d'interrogants,
obro debat intern:
Neurones sí, Medul•la també.
Sistema simpàtic a favor
i el parasimpàtic secundant.
Ple al 15?
No calen més explicacions:
He guanyat la Travessa,
cauran milions
i jo, seré feliç.
Ple de desitjos,
Et sóc franc:
Si cada gota de pluja
et dugués un desig complert
Que plogui, que plogui...
Ple de felicitat?
Sí, no sabeu quanta.
Es pot saber qualitativament?
No saber quanta, qualitat quina?
Tan li fa, felicitat al cap i a la fi!
Felicitat per llamp!
Ple de felicitat,
Salto i dic disbarats
pel derroter
de la inesperada
condició de satisfet.
Ple de joia,
ressalto i torno a dir disbarats
per la via del retrobament
i la reentrada
al món renovat i irreverent.
Ple de raons,
es desfà el raciocini
en pro d'una resposta
àdhuc il•literària,
i de manera incontestable.
Ple de sacrificis,
abordo els fets
amb sentit crític,
pràctic a voltes,
i de manera imponent ensems.
Ple d'interrogants,
obro debat intern:
Neurones sí, Medul•la també.
Sistema simpàtic a favor
i el parasimpàtic secundant.
Ple al 15?
No calen més explicacions:
He guanyat la Travessa,
cauran milions
i jo, seré feliç.
Ple de desitjos,
Et sóc franc:
Si cada gota de pluja
et dugués un desig complert
Que plogui, que plogui...
Ple de felicitat?
Sí, no sabeu quanta.
Es pot saber qualitativament?
No saber quanta, qualitat quina?
Tan li fa, felicitat al cap i a la fi!
dilluns, 12 d’abril del 2010
Culpabilitat
Culpabilitat: f Qualitat de culpable.
Culpable: adj.m/f 1 Que ha comès voluntàriament una falta. 2 Que té la culpa d'alguna cosa.
Culpabilitat - per llamp!
Quina culpa hi ha d'haver nascut?
Perquè ser culpable de les culpes que ningú no vol?
Culpable de tenir culpa? Potser...
Inculpar-se quan només es té culpa de ser?
Inculpar-se quan només es té culpa de fer?
Inculpar-se quan un té la seva personalitat?
Quina satisfacció hi ha en ser culpable?
Quin pecat em fa culpable?
Quina maniobra em fa culpable?
Quanta culpa es pot mesurar?
Quanta culpa hi cap en una balança?
Quanta culpa tinc de ser culpable?
Culpabilitat d'uns i d'altres...
Culpabilitat gens assumida...
Culpabilitat associada al pecat...
Culpabilitat cristiana:
Una bofetada cristiana
i un bon regitzell de raons per disculpar-se,
per retrobar el camí perdut,
per consienciar-se
i disculpar-se.
Disculpa... en tinc culpa?
Culpa d'haver fet.
Culpa de no haver dit.
Culpa de donar per sobreentès.
Culpa per negligència.
Culpa dels actes comesos.
Culpa dels actes no comesos.
Culpa a totes hores.
Culpa de totes maneres.
Culpa de ser qui ets.
Culpa de ser qui no has estat mai.
Culpa ara, després i més endavant, també.
Culpa de culpables.
Culpables de tenir culpa.
Colpidores culpes manifestament disculpades.
Culpable: adj.m/f 1 Que ha comès voluntàriament una falta. 2 Que té la culpa d'alguna cosa.
Culpabilitat - per llamp!
Quina culpa hi ha d'haver nascut?
Perquè ser culpable de les culpes que ningú no vol?
Culpable de tenir culpa? Potser...
Inculpar-se quan només es té culpa de ser?
Inculpar-se quan només es té culpa de fer?
Inculpar-se quan un té la seva personalitat?
Quina satisfacció hi ha en ser culpable?
Quin pecat em fa culpable?
Quina maniobra em fa culpable?
Quanta culpa es pot mesurar?
Quanta culpa hi cap en una balança?
Quanta culpa tinc de ser culpable?
Culpabilitat d'uns i d'altres...
Culpabilitat gens assumida...
Culpabilitat associada al pecat...
Culpabilitat cristiana:
Una bofetada cristiana
i un bon regitzell de raons per disculpar-se,
per retrobar el camí perdut,
per consienciar-se
i disculpar-se.
Disculpa... en tinc culpa?
Culpa d'haver fet.
Culpa de no haver dit.
Culpa de donar per sobreentès.
Culpa per negligència.
Culpa dels actes comesos.
Culpa dels actes no comesos.
Culpa a totes hores.
Culpa de totes maneres.
Culpa de ser qui ets.
Culpa de ser qui no has estat mai.
Culpa ara, després i més endavant, també.
Culpa de culpables.
Culpables de tenir culpa.
Colpidores culpes manifestament disculpades.
Enveja
Enveja: 1 Desig d'allò que un altre posseeix. 2 Sentiment, sovint d'odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm.
Cita: "Quan la pobresa entra per la porta, l' amor salta per la finestra" El último de la fila.
Enveja - per llamp!
Quan ell es creix i quan tu t'enfonses,
Quan jo arrelo, i per això m'enfonso en la terra,
Quan jo floreixo, creixo amunt i m'expandeixo,
Quan jo no arribo, tu no m'esperes,
Quan jo camino, tu ja has caminat,
Quan jo sóc així de petit, tu ocupes primera plana,
Quan jo sóc així d'eixerit, tu ... tu fas campana,
Quan jo arribo, tu en véns,
Quan jo em giro... ni t'immutes,
Quan jo faig aixís, tu fas aixàs,
Quan jo vaig fer, tu feres,
Quan jo en sé una, tu ja l'has dit,
Quan jo ofereixo, tu has ofert,
Quan jo vinc, tu en tornes,
Quan jo he vist, tu havies vist,
Quan jo sé, tu havies sabut,
Quan l'enveja entra per la porta, l'amor surt pitant,
Quan envejes malaltís, t'obsesiones,
Quan envejis, enveja sanament.
Cita: "Quan la pobresa entra per la porta, l' amor salta per la finestra" El último de la fila.
Enveja - per llamp!
Quan ell es creix i quan tu t'enfonses,
Quan jo arrelo, i per això m'enfonso en la terra,
Quan jo floreixo, creixo amunt i m'expandeixo,
Quan jo no arribo, tu no m'esperes,
Quan jo camino, tu ja has caminat,
Quan jo sóc així de petit, tu ocupes primera plana,
Quan jo sóc així d'eixerit, tu ... tu fas campana,
Quan jo arribo, tu en véns,
Quan jo em giro... ni t'immutes,
Quan jo faig aixís, tu fas aixàs,
Quan jo vaig fer, tu feres,
Quan jo en sé una, tu ja l'has dit,
Quan jo ofereixo, tu has ofert,
Quan jo vinc, tu en tornes,
Quan jo he vist, tu havies vist,
Quan jo sé, tu havies sabut,
Quan l'enveja entra per la porta, l'amor surt pitant,
Quan envejes malaltís, t'obsesiones,
Quan envejis, enveja sanament.
Disgust
Disgust: m Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d'algú, causa a algú. Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust! Els fills no li donen sinó disgusts.
Disgust - per llamp!
Sento ràbia envers el sentiment confús,
impotència envers el sentiment difús.
Sento por a la reacció que infons
i llàstima per haver tocat fons.
Em disgusta i em sento rabiós,
no tens excusa i ets sediciós.
Sento por a la raó inconsistent
i llàstima de ser-ne conscient.
Em disgusta, caòtica,
la causa de la pena, despòtica,
que no afirma, sinó lírica,
la davallada de la causa anímica.
Tot i sentir-me tocat,
no hi ha raó, ni posat
que no es vegi millorat
per un disgust perdonat.
Disgust - per llamp!
Sento ràbia envers el sentiment confús,
impotència envers el sentiment difús.
Sento por a la reacció que infons
i llàstima per haver tocat fons.
Em disgusta i em sento rabiós,
no tens excusa i ets sediciós.
Sento por a la raó inconsistent
i llàstima de ser-ne conscient.
Em disgusta, caòtica,
la causa de la pena, despòtica,
que no afirma, sinó lírica,
la davallada de la causa anímica.
Tot i sentir-me tocat,
no hi ha raó, ni posat
que no es vegi millorat
per un disgust perdonat.
Angoixa
Angoixa: [...] 3 Opressió de l'ànim, fatic, afany extrem. 4 PSIQ Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Angoixa - per llamp!
Defineixo frustracions somortes
com a penes d'amor il·lustrades
i càntics de por emancipats.
La rebel·lia extén la xarxa ignominiosa
entre la pàl·lida ruïna desglossada
dels enginys inestables
i de qui esdevé erràtic en el plantejament.
Així és quan ets volàtil en la imaginació,
ets el símil de la similicadència
i ets pueril amb ignorància.
Quan esmento la gota d'eixa congoixa
ho rebaixo tot a la mera conxorxa,
que ni corregint la puixança
renegaré d'ella ni mitja hora a la baixa.
Hermètic renec de mitja hora a la baixa
i entrellat de sísmic renéixer
tatxes camins de nostalgia
i m'aixafes entre brams en rebaixes.
Angoixa - per llamp!
Defineixo frustracions somortes
com a penes d'amor il·lustrades
i càntics de por emancipats.
La rebel·lia extén la xarxa ignominiosa
entre la pàl·lida ruïna desglossada
dels enginys inestables
i de qui esdevé erràtic en el plantejament.
Així és quan ets volàtil en la imaginació,
ets el símil de la similicadència
i ets pueril amb ignorància.
Quan esmento la gota d'eixa congoixa
ho rebaixo tot a la mera conxorxa,
que ni corregint la puixança
renegaré d'ella ni mitja hora a la baixa.
Hermètic renec de mitja hora a la baixa
i entrellat de sísmic renéixer
tatxes camins de nostalgia
i m'aixafes entre brams en rebaixes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)