Alegria: f 1 Sentiment de plaer que neix generalment d'una viva satisfacció d'ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, les paraules, etc). Aquesta nova m'ha produït una gran alegria. Està boig d'alegria. Crits d'alegria.
Alegria - per llamp!
Veus de cantors,
diuen que qui veu i sent
amb tacte, gust i olors
crea un gran sentiment.
Goig encerclat,
mort, matat.
Al·leluia cantat,
fet, executat.
Cohets de diversió.
Autonomia en un petard.
Joia en composició.
Divinitat amb retard.
Material d'insomni.
Cabassos d'humilitat
per a testimonis
de gran diversitat.
Alegria que duu el bàcul.
Quadrícula feta bocins.
Ànima que arrosega càlcul.
Notes enceses de flautins.
Llamperó tiva baldufa,
no sap com seguirà.
Llampferit que bufa,
no sap com acabarà.
diumenge, 4 de febrer del 2018
divendres, 12 d’octubre del 2012
Covardia versus Valentia
Covardia: f 1 Qualitat de covard, mancança de coratge. La derrota fou deguda a la covardia dels soldats. 2 Acte propi d'un covard. No plantar-li cara fóra una covardia.
Valentia: f 1 Qualitat de valent. 2 Acte propi d'una persona valenta; proesa. Ha fet grans valenties.
Covardia versus Valentia - per llamp!
La covardia ens estreny el cor.
Ens empetiteix o ens fa més minsos:
en l’esperit,
en la transcendència,
en el capteniment.
Ser covard ens crea conflictes interns i externs,
perquè, en general, no és ben vista la covardia.
Contrari a la covardia hi ha la valentia,
que sí és ben vista i cobejada.
La valentia ens fa més grans:
en imposar-nos,
en transcendir,
en sortir victoriosos d’una contingència.
Ser valent no significa ser procaç,
ni ser covard significa emmudir.
El covard té por de la derrota.
El valent no té por de la victòria.
Valentia: f 1 Qualitat de valent. 2 Acte propi d'una persona valenta; proesa. Ha fet grans valenties.
Covardia versus Valentia - per llamp!
La covardia ens estreny el cor.
Ens empetiteix o ens fa més minsos:
en l’esperit,
en la transcendència,
en el capteniment.
Ser covard ens crea conflictes interns i externs,
perquè, en general, no és ben vista la covardia.
Contrari a la covardia hi ha la valentia,
que sí és ben vista i cobejada.
La valentia ens fa més grans:
en imposar-nos,
en transcendir,
en sortir victoriosos d’una contingència.
Ser valent no significa ser procaç,
ni ser covard significa emmudir.
El covard té por de la derrota.
El valent no té por de la victòria.
Avarícia
Avarícia: f 1 Desig excessiu i desordenat d'adquirir riqueses per guardar-les. 2 Continència excessiva en les despeses.
Avarícia - per llamp!
L’avarícia té dues cares:
La del que gasta molt per posseir
i la del que no gasta per no fruir.
Cara A i Cara B d’un mateix K7:
El K7 dels qui compren per tenir la música,
el K7 dels qui estalvien per no haver-la de tenir.
Tan és positiu comprar com estalviar,
el que compta és no practicar l’avarícia en el sentiment.
No a l’avarícia sentimental!
Sí a l’avarícia momentània, casual, puntual.
La imprescindible per sortir d’un mal moment.
L’avarícia resulta d’una mala època, d’un malentès,
d’una errònia concepció de la realitat.
No és àvar qui practica l’enteniment.
No siguis àvar en els sentiments, dóna’t al proïsme.
Avarícia - per llamp!
L’avarícia té dues cares:
La del que gasta molt per posseir
i la del que no gasta per no fruir.
Cara A i Cara B d’un mateix K7:
El K7 dels qui compren per tenir la música,
el K7 dels qui estalvien per no haver-la de tenir.
Tan és positiu comprar com estalviar,
el que compta és no practicar l’avarícia en el sentiment.
No a l’avarícia sentimental!
Sí a l’avarícia momentània, casual, puntual.
La imprescindible per sortir d’un mal moment.
L’avarícia resulta d’una mala època, d’un malentès,
d’una errònia concepció de la realitat.
No és àvar qui practica l’enteniment.
No siguis àvar en els sentiments, dóna’t al proïsme.
Misericòrdia
Misericòrdia: f 1 1 Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer. 2 obra de misericòrdia CATOL Cadascuna de les bones obres que tenen per objecte ajudar el proïsme.
Misericòrdia - per llamp!
Ets totpoderós i misericordiós,
Ets totpoderosa i misericordiosa.
Ets Déu o Deessa, en un sentit ampli.
Ets un o una que topa amb l’ésser.
La misericòrdia ens lliga a la humanitat
i ens fa més persones, més transcendents.
En la misericòrdia hi trobem el sí de l’ànima,
la transcendental nuesa d’estar per l’altre.
L’afirmació de la naturalesa social de l’animal
ens fa ser misericordiosos.
Ens fa pulcres en l’esperit pietós,
ens fa més lliures en l’esperit,
ens crea vincles,
ens fa relacionar,
i ens mou a ser condescendents.
Sigueu misericordiosos, tanmateix.
Perquè, tanmateix, us serà beneficiós
en el sí de l’ànima global
i en el sí de la conjuntura humana.
Misericòrdia - per llamp!
Ets totpoderós i misericordiós,
Ets totpoderosa i misericordiosa.
Ets Déu o Deessa, en un sentit ampli.
Ets un o una que topa amb l’ésser.
La misericòrdia ens lliga a la humanitat
i ens fa més persones, més transcendents.
En la misericòrdia hi trobem el sí de l’ànima,
la transcendental nuesa d’estar per l’altre.
L’afirmació de la naturalesa social de l’animal
ens fa ser misericordiosos.
Ens fa pulcres en l’esperit pietós,
ens fa més lliures en l’esperit,
ens crea vincles,
ens fa relacionar,
i ens mou a ser condescendents.
Sigueu misericordiosos, tanmateix.
Perquè, tanmateix, us serà beneficiós
en el sí de l’ànima global
i en el sí de la conjuntura humana.
Necessitat
Necessitat: f 1 1 Qualitat de necessari. La necessitat d'alimentar-se. 2 Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. És una necessitat ineludible. 3 PSIC / SOCIOL Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l'adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.
Necessitat - per llamp!
La necessitat, aquella veritable bondat
que és imprescindible fer-la veure,
fer-la brollar.
El doll d’aigua necessària et busca,
et serpenteja, et masega
quan volteja el despertar
de les persones famolenques,
àvides de nodrir-se.
La necessitat inclou,
ens fa dependents de la voluntat aliena,
obrim-li les portes!
Qualitat de necessari, qualitat de base.
En la necessitat rau allò essencial, fonamental.
En la necessitat deso la meva escriptura.
Urgeix la necessitat manifestar-se!
Necessitat - per llamp!
La necessitat, aquella veritable bondat
que és imprescindible fer-la veure,
fer-la brollar.
El doll d’aigua necessària et busca,
et serpenteja, et masega
quan volteja el despertar
de les persones famolenques,
àvides de nodrir-se.
La necessitat inclou,
ens fa dependents de la voluntat aliena,
obrim-li les portes!
Qualitat de necessari, qualitat de base.
En la necessitat rau allò essencial, fonamental.
En la necessitat deso la meva escriptura.
Urgeix la necessitat manifestar-se!
Gratitud
Gratitud: f Sentiment afectuós que hom té envers el qui li ha fet un bé, un servei, un favor; agraïment. La meva gratitud serà eterna. En prova de gratitud.
Gratitud - per llamp!
Gratitud - per llamp!
Gràcies per ser com ets,
per dir-me el que em dius,
per rebre’m com ho fas.
per dir-me el que em dius,
per rebre’m com ho fas.
Sento gratitud del teu posat,
i, de les teves gestes, en sento grat.
És important fer-t’ho saber.
i, de les teves gestes, en sento grat.
És important fer-t’ho saber.
En la gratitud trobo aixopluc.
En la gratitud veig la teva humilitat.
En la gratitud veig la teva gran humanitat.
I en la gratitud estrenyo la confiança.
En la gratitud veig la teva humilitat.
En la gratitud veig la teva gran humanitat.
I en la gratitud estrenyo la confiança.
Grata m’és la teva presència.
Grat és el teu do.
Grates són les teves gràcies.
Grat és el teu do.
Grates són les teves gràcies.
Gràcies per ser grat amb mi.
Avorriment
Avorriment: m 1 Tedi. 2 Avorrició.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
Avorriment - per llamp!
Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.
M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.
Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.
Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.
Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.
Afecte
Afecte: m 1 Qualsevol sentiment que commou l'ànima (ira, compassió, odi, amor). 2 esp Amor no sexual per una persona. Sentir molt d'afecte pels amics. 3 Afecció.
Afecte - per llamp!
Em sento
afectat de profunda afecció,
afecció que et tinc.
En els moments de privació,
en la prosperitat i la fam,
en tot et sento afecte.
Amb l'afecte que et tinc,
com vols que et fagi mal?
No te'n puc voler de cap manera.
Sóc afectuós de sentir-te prop,
denoto afecte de tu,
m'ets afectuós quan et saludo.
L'afecte pot no morir mai
perquè l'amor afecta
o perquè amb l'amor, afecte et dono.
Afecte i comprensió,
un tàndem inseparable
de raons per no renunciar a res.
Seguiré el fil de l'amor
tant sí com no,
i et faré afecte perquè sí.
El no ja té excusa,
el no ha sortit del desafecte
que per no ser, no és afectuós.
Sense buscar l'afecte,
l'he trobat en tu,
com aquell qui res.
Rep una salutació afectuosa.
Afecte - per llamp!
Em sento
afectat de profunda afecció,
afecció que et tinc.
En els moments de privació,
en la prosperitat i la fam,
en tot et sento afecte.
Amb l'afecte que et tinc,
com vols que et fagi mal?
No te'n puc voler de cap manera.
Sóc afectuós de sentir-te prop,
denoto afecte de tu,
m'ets afectuós quan et saludo.
L'afecte pot no morir mai
perquè l'amor afecta
o perquè amb l'amor, afecte et dono.
Afecte i comprensió,
un tàndem inseparable
de raons per no renunciar a res.
Seguiré el fil de l'amor
tant sí com no,
i et faré afecte perquè sí.
El no ja té excusa,
el no ha sortit del desafecte
que per no ser, no és afectuós.
Sense buscar l'afecte,
l'he trobat en tu,
com aquell qui res.
Rep una salutació afectuosa.
dissabte, 29 de gener del 2011
Satisfacció
Satisfacció: f 1 1 Acció de satisfer. La satisfacció d'un desig. 2 Estat del qui està satisfet. Un motiu de satisfacció. Van trobar la manera de fer-ho a satisfacció de tothom. 2 1 Acte pel qual hom obté la reparació d'un greuge, d'una ofensa. Obtenir satisfacció plena. Demanar, exigir, una satisfacció. [...]
Satisfacció - per llamp!
OoºhOoºHOoºhOoºHOoºh!
Això és estar satisfet...
Un Ooºh! de satisfacció és extraordinari.
Per fi s'ha tancat un tema pendent,
assaboreixo l'èxit o la meitat d'ell,
arribo a la conclusió,
havent sospesat les dificultats,
els pros i contres,
arribo a dir que em sento satisfet.
Ni extasiat, ni decebut.
Ni atipat, ni famèlic.
Simplement satisfet.
En el punt mig.
A cavall entre
el que és suficient
i el que és bo.
La satisfacció ens reconforta,
ens enforteix, ens agraeix l'esforç.
La satisfacció és acabar d'omplir el got,
veure'l mig ple, enlloc de mig buit.
La satisfacció és veure l'horitzó,
després d'una llarga travessa.
La plenitud d'un moment de satisfacció
no te la pot treure ningú.
La satisfacció és aquell punt àlgid,
aquell punt d'inflexió... ben amunt!
Satisfacció - per llamp!
OoºhOoºHOoºhOoºHOoºh!
Això és estar satisfet...
Un Ooºh! de satisfacció és extraordinari.
Per fi s'ha tancat un tema pendent,
assaboreixo l'èxit o la meitat d'ell,
arribo a la conclusió,
havent sospesat les dificultats,
els pros i contres,
arribo a dir que em sento satisfet.
Ni extasiat, ni decebut.
Ni atipat, ni famèlic.
Simplement satisfet.
En el punt mig.
A cavall entre
el que és suficient
i el que és bo.
La satisfacció ens reconforta,
ens enforteix, ens agraeix l'esforç.
La satisfacció és acabar d'omplir el got,
veure'l mig ple, enlloc de mig buit.
La satisfacció és veure l'horitzó,
després d'una llarga travessa.
La plenitud d'un moment de satisfacció
no te la pot treure ningú.
La satisfacció és aquell punt àlgid,
aquell punt d'inflexió... ben amunt!
divendres, 28 de gener del 2011
Tristesa
Tristesa: 1 Estat del qui està trist. 2 Qualitat de trist. 3 Causa de tristesa.
Trist -a: 1 adj 1 Que està en un estat d'ànim ombriu, en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. 2 Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Un comiat trist. Una cambra trista. 3 No gens alegre, sense gens d'animació. Un temps trist. Un carreró trist. 4 Passat, viscut, fet, amb tristesa. Quina vellesa més trista, la meva! 5 Deplorable. Va tenir una fi ben trista. 6 Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-lo! [...]
Tristesa - per llamp!
La tristesa ens envolta
i ens aclapara de records
i de moments melangiosos.
Per a combatre la tristesa,
cal deixar-la transcórrer...
que flueixi pel cabal del riu,
que viri cada meandre,
que circuli la sang per les venes.
La tristesa és com un virus
que apareix de sobte
i s'apodera
de la nostra isolada figura.
Li costa de marxar
perquè té arrels molt profundes
en la humanitat i els seus orígens.
La tristesa essencial.
El desamor,
el desencís,
el desassossec,
el desprofit.
La tristesa impia.
La frenada,
la inconstància,
la inconsistència,
la nostàlgia.
La tristesa interna.
Trist -a: 1 adj 1 Que està en un estat d'ànim ombriu, en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. 2 Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Un comiat trist. Una cambra trista. 3 No gens alegre, sense gens d'animació. Un temps trist. Un carreró trist. 4 Passat, viscut, fet, amb tristesa. Quina vellesa més trista, la meva! 5 Deplorable. Va tenir una fi ben trista. 6 Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-lo! [...]
Tristesa - per llamp!
La tristesa ens envolta
i ens aclapara de records
i de moments melangiosos.
Per a combatre la tristesa,
cal deixar-la transcórrer...
que flueixi pel cabal del riu,
que viri cada meandre,
que circuli la sang per les venes.
La tristesa és com un virus
que apareix de sobte
i s'apodera
de la nostra isolada figura.
Li costa de marxar
perquè té arrels molt profundes
en la humanitat i els seus orígens.
La tristesa essencial.
El desamor,
el desencís,
el desassossec,
el desprofit.
La tristesa impia.
La frenada,
la inconstància,
la inconsistència,
la nostàlgia.
La tristesa interna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)