Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Culpabilitat

Culpabilitat: f Qualitat de culpable.

Culpable: adj.m/f 1 Que ha comès voluntàriament una falta. 2 Que té la culpa d'alguna cosa.

Culpabilitat - per llamp!

Quina culpa hi ha d'haver nascut?
Perquè ser culpable de les culpes que ningú no vol?
Culpable de tenir culpa? Potser...

Inculpar-se quan només es té culpa de ser?
Inculpar-se quan només es té culpa de fer?
Inculpar-se quan un té la seva personalitat?

Quina satisfacció hi ha en ser culpable?
Quin pecat em fa culpable?
Quina maniobra em fa culpable?

Quanta culpa es pot mesurar?
Quanta culpa hi cap en una balança?
Quanta culpa tinc de ser culpable?

Culpabilitat d'uns i d'altres...
Culpabilitat gens assumida...
Culpabilitat associada al pecat...

Culpabilitat cristiana:
Una bofetada cristiana
i un bon regitzell de raons per disculpar-se,
per retrobar el camí perdut,
per consienciar-se
i disculpar-se.

Disculpa... en tinc culpa?

Culpa d'haver fet.
Culpa de no haver dit.
Culpa de donar per sobreentès.
Culpa per negligència.
Culpa dels actes comesos.
Culpa dels actes no comesos.
Culpa a totes hores.
Culpa de totes maneres.
Culpa de ser qui ets.
Culpa de ser qui no has estat mai.
Culpa ara, després i més endavant, també.
Culpa de culpables.
Culpables de tenir culpa.
Colpidores culpes manifestament disculpades.

Enveja

Enveja: 1 Desig d'allò que un altre posseeix. 2 Sentiment, sovint d'odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm.

Cita: "Quan la pobresa entra per la porta, l' amor salta per la finestra" El último de la fila.

Enveja - per llamp!

Quan ell es creix i quan tu t'enfonses,
Quan jo arrelo, i per això m'enfonso en la terra,
Quan jo floreixo, creixo amunt i m'expandeixo,
Quan jo no arribo, tu no m'esperes,
Quan jo camino, tu ja has caminat,
Quan jo sóc així de petit, tu ocupes primera plana,
Quan jo sóc així d'eixerit, tu ... tu fas campana,
Quan jo arribo, tu en véns,
Quan jo em giro... ni t'immutes,
Quan jo faig aixís, tu fas aixàs,
Quan jo vaig fer, tu feres,
Quan jo en sé una, tu ja l'has dit,
Quan jo ofereixo, tu has ofert,
Quan jo vinc, tu en tornes,
Quan jo he vist, tu havies vist,
Quan jo sé, tu havies sabut,
Quan l'enveja entra per la porta, l'amor surt pitant,
Quan envejes malaltís, t'obsesiones,
Quan envejis, enveja sanament.

Disgust

Disgust: m Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d'algú, causa a algú. Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust! Els fills no li donen sinó disgusts.

Disgust - per llamp!

Sento ràbia envers el sentiment confús,
impotència envers el sentiment difús.

Sento por a la reacció que infons
i llàstima per haver tocat fons.

Em disgusta i em sento rabiós,
no tens excusa i ets sediciós.

Sento por a la raó inconsistent
i llàstima de ser-ne conscient.

Em disgusta, caòtica,
la causa de la pena, despòtica,
que no afirma, sinó lírica,
la davallada de la causa anímica.

Tot i sentir-me tocat,
no hi ha raó, ni posat
que no es vegi millorat
per un disgust perdonat.

Angoixa

Angoixa: [...] 3 Opressió de l'ànim, fatic, afany extrem. 4 PSIQ Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.

Angoixa - per llamp!

Defineixo frustracions somortes
com a penes d'amor il·lustrades
i càntics de por emancipats.

La rebel·lia extén la xarxa ignominiosa
entre la pàl·lida ruïna desglossada
dels enginys inestables
i de qui esdevé erràtic en el plantejament.

Així és quan ets volàtil en la imaginació,
ets el símil de la similicadència
i ets pueril amb ignorància.

Quan esmento la gota d'eixa congoixa
ho rebaixo tot a la mera conxorxa,
que ni corregint la puixança
renegaré d'ella ni mitja hora a la baixa.

Hermètic renec de mitja hora a la baixa
i entrellat de sísmic renéixer
tatxes camins de nostalgia
i m'aixafes entre brams en rebaixes.

Enuig

Enuig: 1 Fort desplaer, disgust, irritació. Sentia un enuig tan intens, que no vaig dir mot en tota l'estona. 2 Molèstia, vexació. Li faria tants desserveis i enuigs com podria.

Enuig - per llamp!

Reacciono a l'ofensa,
amb providencial acte de solidesa
explicitant a la mirada aliena,
el meu enuig amb impertèrrit posat.
Quan m'enutjo perdo el senderi.
No trobo ni busco qui m'enredi.
M'ho trobo, m'ho busco i m'hi embolico.
Si m'enutjo me la juguen ben jugada
I jo rebutjo l’enuig, això us explico.
M'enutjo i faig coses lletges,
car enlletgir quan enutges
és ignorar i ben ignorat
la paraula ENUTJAT.

Vergonya

Vergonya: f 1 1 Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya. 2 hiperb És una vergonya llevar-se a aquestes hores! 2 1 Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se'n vergonya. Caure la cara de vergonya. 2 Torbament de l'ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l'atenció d'algú. Tornar-se vermell de vergonya. 3 Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.

Vergonya - per llamp!

No!
No vull!
No goso!
No puc!
No hi ha dret!
Que no i que no!
Ara no!
Així tampoc!
Ni així ni aixà!
Em fa vergonya!
Tinc vergonya!
M’estic tornant vermell com un tomàquet!
Se’ls hauria de caure la cara de vergonya!
Fer-me passar per aquests tràngols, a mi!
Qui ho havia de dir!
És vergonyós!
Un espectacle indecent!
Una barbaritat!
És impresentable!
És incontrastable!
No es pot ensenyar això!
No estem a l’alçada!
Serà paupèrrim!
Estic decebut!
És flagrant!
És impossible per vergonyós!
És impressionant!
És decebedor!
És increïblement decebedor!
És l’aneguet lleig!
És una ventafocs!
És una vergonya!