Tristesa: 1 Estat del qui està trist. 2 Qualitat de trist. 3 Causa de tristesa.
Trist -a: 1 adj 1 Que està en un estat d'ànim ombriu, en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. 2 Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Un comiat trist. Una cambra trista. 3 No gens alegre, sense gens d'animació. Un temps trist. Un carreró trist. 4 Passat, viscut, fet, amb tristesa. Quina vellesa més trista, la meva! 5 Deplorable. Va tenir una fi ben trista. 6 Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-lo! [...]
Tristesa - per llamp!
La tristesa ens envolta
i ens aclapara de records
i de moments melangiosos.
Per a combatre la tristesa,
cal deixar-la transcórrer...
que flueixi pel cabal del riu,
que viri cada meandre,
que circuli la sang per les venes.
La tristesa és com un virus
que apareix de sobte
i s'apodera
de la nostra isolada figura.
Li costa de marxar
perquè té arrels molt profundes
en la humanitat i els seus orígens.
La tristesa essencial.
El desamor,
el desencís,
el desassossec,
el desprofit.
La tristesa impia.
La frenada,
la inconstància,
la inconsistència,
la nostàlgia.
La tristesa interna.
Es molt. Xuli la poesia
ResponEliminahttp://anna-historias.blogspot.com.es/.
Te mando mi blog si quieres darle un vistazo gracias