Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Simpatia versus Antipatia

Simpatia: [...]2 1 Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenir simpatia per una persona. Sentir simpatia per algú. 2 Manera d'ésser i caràcter d'una persona que la fan atractiva o agradable als altres. Un home ple de simpatia. 3 FILOS Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d'atenció reflexiva. 4 Tendència de dues coses a unir-se o a actuar l'una sobre l'altra. La simpatia entre el ferro i l'imant. [...]

Antipatia: f Sentiment de repugnància envers alguna persona o alguna cosa.

Simpatia versus Antipatia - per llamp!

Em produeix simpatia aquell o aquella.
M’és simpàtic o simpàtica, perquè sí,
perquè participo del que diu,
perquè participo del que sent.

Em produeix antipatia aquell o aquella.
M’és antipàtic o antipàtica, perquè sí,
perquè no tolero el que diu,
perquè no m’agrada el que sent.

En el món et trobes gent simpàtica i antipàtica
per igual nombre, agraciada o desgraciadament.

És greu fer-se el simpàtic i no ser-ho?
És antipàtic qui es fa el simpàtic i no ho és.

És greu fer-se l’antipàtic i no ser-ho?
És simpàtic qui es fa l’antipàtic i no ho és.

Ens queda el reducte de l’empatia
que és ficar-se en la pell de l’altre.

O ens queda el reducte de l’apatia
que és no tenir passions, cap ni una.

Llibertat

Llibertat: [...] Llibertat d'expressió, religiosa. 4 pl Prerrogatives, privilegis, llicències. 2 FILOS 1 Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d'elecció entre diverses alternatives. 2 Capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé. 3 Qualitat de l'ésser que gaudeix d'aquesta llibertat, condició de l'home lliure. [...]

Llibertat - per llamp!

Llibertat, ets estàtua a Nova York.
Llibertat, ets Mandela per l’Apartheid.

Llibertat, ets flama pels presos.
Llibertat, ets guia de la humanitat.

Ser lliure no és cosa fútil,
és d’importància cabdal en totes les societats.

Ser lliure és condició sine quanon
per ser considerat i ben considerat arreu.

“Llibertat, igualtat i fraternitat”
Resa França des de la seva Revolució.

“Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”
Resaven els nostres pares els anys 70.

Resumir llibertat és tallar-li les ales...
Somiar la llibertat és com arrencar el vol...

Visca la llibertat lliure d’esclavatge!
I visca la llibertat d’expressió!

Tendresa

Tendresa: f 1 Qualitat de tendre. 2 fig 1 Condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l'amor. La tendresa del seu cor. 2 Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú. Sentia una gran tendresa per ell. 3 Manifestació de l'afecció de tendresa. A aquest noi, no li vagis amb tendreses.

Tendresa - per llamp!

Tendrament teu.
Tendrament teva.

Teu és el tendre somriure.
Teva és la tendresa de riure.

Teu és el tendre discórrer.
Teva és la tendra parsimònia.

Teu és el tendre fluir.
Teva és la tendra nostàlgia.

Teu és el tendre emergir.
Teva és la tendra idiosincràsia.

Tendre és el teu viure.
Tendra és la teva vida.

Tendre és el teu posat.
Tendra és la teva posada.

Tendre és el teu venir.
Tendra és la teva vinguda.

Tendre és el teu vaivé.
Tendra és la teva anada i tornada.

Ai, tendresa... com no?
Ai, tendrament... i do!

Goig

Goig: m 1 1 Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig fóra per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. [...] 3 fer goig Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat. Els camps fan goig de veure, tan verds! [...] 2 pl LIT / FOLK 1 Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. [...]

Goig - per llamp!

Temps era temps
en què el paisatge feia goig,
la verdor s’estenia per tot el poble,
el poble es jactava de ser poble.

Temps era temps
en què les dones feien goig,
es passejaven pel mig del poble ben arreglades,
la bellesa es jactava de ser bellesa.

Temps era temps
en què els homes feien goig,
sortien a treballar carregats de bones intencions,
el treball es jactava de ser treball.

Temps era temps
en què els nens i les nenes feien goig,
anaven a l’escola a aprendre i ser bons minyons i minyones,
l’escola es jactava de ser escola.

Temps era temps
en què la indústria feia goig, era prolífica i n’hi havia molta,
el progrés no s’aturava i hi havia feina per tothom,
la indústria es jactava de ser indústria.

Temps era temps
en què els bancs feien goig, jugaven net i oferien crèdit,
el sector serveis funcionava a ple rendiment,
els bancs es jactaven de ser bancs.

Temps era temps.
Goig era goig.
No com ara.

Remordiment

Remordiment: m Pena, neguit, que hom experimenta en sentir-se culpable d'una acció tinguda per dolenta. Els remordiments no el deixen viure.

Remordiment - per llamp!

Tinc remordiments.
Sí, sí, en tinc mal em pesi.

Em remordeixo d'haver pecat,
de ser un pecador en tot ordre.

Em remordeixo d'haver fet mal,
d'haver fet mal conscientment.

Em remordeixo d'haver creat dubtes,
d'haver creat dubtes a la gent.

Em remordeixo...
i tant que em remordeixo.

Però no hi ha remordiment
pel qual no deixis passar un suplici.

No hi ha remordiment
del qual te n'hagis desdit.

No hi ha remordiment
pel qual mereixis la pena d'un càstig.

No hi ha remordiment
pel qual hagis d'anar recte, ara.

El remordiment hi és:

romanent en el subconscient,
removent fets passats,
remissiu en reconèixer,
remogut en sortit a la llum,
remembrat com a il•lusori.

Ja està, ja no tinc remordiments.

Por

Por: f 1 PSIQ Torbament de l'ànima, sentiment d'inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat. 2 Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. No veníem perquè teníem por de molestar-vos.


Por - per llamp!

El sentiment més indesitjat és la por.

Quan tens por tems per la teva integritat,
ja sigui integritat moral, física o psicològica.

Quan tens por clames al cel una sortida,
ja sigui sortir pel dret o sortir a palpentes.

Quan tens por et paralitzes esperant quelcom,
ja sigui una solució ràpida o la lenta mort.

La por ataca...
i amb ella ve el pànic.

La por despista...
i amb ella ve el desori.

La por se't fica al cos...
i ve el temor indescriptible.

La por s'escenifica en crits de terror
i et tanca l'angle de visió.

La por t’arrossega com un llast
i et neutralitza la resposta.

La por no és més que por a tenir por
i se't para el temps en el segon més fatídic.

El sentiment més indesitjat és la por.

Quan tens por, la por ataca.

Quan tens por, la por despista.

Quan tens por, la por se't fica al cos.

dissabte, 26 de juny del 2010

Pietat

Pietat: f 1 Devoció, virtut moral que inclina a actes de devoció a les coses santes. Pràcticament es confon amb la virtut de la religió. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat. [...] 3 1 Commiseració, compassió, llàstima, sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Feia pietat de veure'l.

Pietat - per llamp!

M'apiadaré de cremar les virtuts al foc,
M'apiadaré de contrastar la veritat en l'espill,
M'apiadaré d'objectivar els fets a la llum del dia.

Pietós de desnonar la desídia,
entreveig la impia desinhibició
que et duu a empènyer,
un i altre cop,
la fe dels mortals a l'abisme
de les pors subjugades
vers les tendències homogènies,
desproveïdes de caliu i ardor.

M'apiadaré de tendir a la mentida,
M'apiadaré de concretar l'abstracte,
M'apiadaré d'incidir en la raó.

Pietós de consolidar en ferm
la inaudita constatació del desig,
en arrencar el bull l'ígnia passió,
desmesurada passió,
en l'eclosió dels sentiments desclosos,
sota la mirada atenta
de la commiseració més adusta
i la despòtica afirmació.

M'apiadaré, sí, de la injusta desproporció,
M'apiadaré, sí, de la màxima imbricació,
M'apiadaré, sí, de la tendenciosa exaltació.

I tindré pietat dels meus, dels seus
i dels qui siguin respectuosos amb la raó.

Pena

Pena: [...] 7 semblar una ànima en pena fig Tenir un aspecte mújol, trist, abatut. 2 1 Dolor, angoixa, morals que provenen de l'ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure'l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan gandul. Això em fa estar en pena.

Pena - per llamp!

Pena de no tenir allò que tenen?
Pena d'existir en inferioritat?
Pena de veure'm en aquestes condicions?

Penúria entre la població.
Penúria sense justificació.
Penúria de sentir-se inferior.

Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!

La pena m'hauria de ser extranya
No pateixo la pena dels altres...
No obstant, puc haver-la patit
en el sí de la meva desgràcia.

Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!

La pena m'hauria de fer fort,
Però no crec que me'n fagi,
No obstant, puc haver-ne fet
en algun moment de debilitat.

Hi ha tanta pena al món!
Hi ha tanta gana al món!

Pena de ser com sóc?
No, renego de la pena en persona.
La pena se'm fa carregosa,
En el sí de la inquietud.

Patiment

Patiment: m 1 Acció de patir; 2 l'efecte.

Patir: v 1 tr Rebre l'acció d'una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l'opressió del tirà. Patir misèria. 2 intr 1 Ésser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc, especialment d'un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d'insomni, de mal d'estómac. [...] 5 abs Ell patia i callava. Ha mort sense patir. 6 p anal Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir. 3 intr Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.

Patiment - per llamp!

El patiment ens és nociu,
i ens és procliu a la desesperança,
quan es fa feixuc i angoixant.

El patiment és el patir dels demés,
sempre i quan, no sigui sovintejat
pel patiment d'un mateix.

El patiment acaba i a voltes es dissipa,
el patir de molts es transforma,
muta amb el canvi constant.

El patiment és roí i s'allarga
en el temps i en les conseqüències,
establint principis i finant cercles.

El patiment és un cercle viciós
que s'alimenta de la pena
i draga la humanitat en el seu sentir.

No patiu, tot és natural:
El patir és part del camí de les llàgrimes,
que són sensibles a caure en intuir la desfeta.

Pateix l'imprescindible,
no vulguis perllongar el patiment invisible
davant la ceguesa de l'ànima ni la seva ombra.

Pateix el just i necessari,
per complir amb el dol i els dolors,
Tu, pots posar fi al patiment!

Tu, pots intercedir en patiments gratuïts!
Tu, ets escollit per combatre el patiment,
amb les eines que la memòria t'ha dotat.

Tu, lluita contra el patiment!
però espera que acabi el seu curs...
No desesperis, el patiment té fi.

Gelosia

Gelosia: f 1 PSIC 1 Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit. 2 Enveja que hom té del qui gaudeix d'alguna cosa que hom desitja.

Gelosia - per llamp!

Evidentment que sento gelosia
en veure el teu progrés,
quan jo em quedo enrere.

Evidentment que goso criticar-te
en comprovar la teva sort,
quan jo no la tinc.

Evidentment que es desdibuixa el meu ego
en sorgir l'èxit que t'envolta,
quan jo escassejo d'això.

Evidentment que se m'empeny fora
en motiu de la teva enervació,
quan jo m'aixoplugo.

Evidentment que sí.

Evidentment que em sento gelós
de la meva intimitat,
quan jo ho demostro.

Evidentment que se'm fa una muntanya
dir el que penso quan sóc gelós,
quan jo me'n sento.

Evidentment que sí.

Evidentment que la gelosia m'aclapara
en ser individu i en ser subjecte,
quan jo esdevinc forma del verb.

Evidentment que la gelosia em destenyeix
en ser la gelosia material molt corrosiu,
quan jo em pinto de guerra.

Evidentment que la gelosia em desgasta
en ser un sentiment que devalua l'esperit,
quan jo coixejo i dic mentides.

Fàstic

Fàstic: m 1 Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna. Fer fàstic una menja. Tan brut, quin fàstic que fa! 2 p ext La seva conducta em fa fàstic. 3 dir fàstics de loc verb Dir coses que afecten greument el bon nom d'algú. 4 dir quatre fàstics (a algú) loc verb Fer-li greus retrets. 5 tenir en fàstic loc verb Tenir avorrida alguna cosa.

Fàstic - per llamp!

El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.

De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.

El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.

El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.

Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.

Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.

Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...

Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.

El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.

Avorriment

Avorriment: m 1 Tedi. 2 Avorrició.

Avorriment - per llamp!

Em sento engolit pel sedentarisme,
que arrenca on comença la distracció
de la vida orfe d'esperit
i de la fe absurda.

M'avorreixo quan supuro
per les parets fredes
que m'envolten
i em circumscriuen
en un marc per oblidar.

Avorrit,
queden cancel•lades les expectatives,
queden anul•lades les sortides,
queden frustrades les temptatives,
queden impossibilitades les opcions,
Avorrit, quedo postrat a la cadira.

Avorrit,
sense esma de fer res,
sense un però que doni pas al següent pas,
sense una disjuntiva que em permeti escollir,
sense un perquè que justifiqui els fets,
Avorrit, sense una explicació a tot.

Avorrit com qui no vol,
com qui no vol sentir-se tendenciós
en el passar difús del temps
que oblida sens parar
els subjectes avorrits.

diumenge, 2 de maig del 2010

Anticipació

Anticipació: f 1 1 Acció d'anticipar; 2 l'efecte. 2 LIT Figura retòrica amb la qual són refutades per endavant les objeccions que poden ésser fetes. [...] 5 PSIC Fenomen psíquic en virtut del qual el subjecte viu imaginativament el futur.

Anticipació - per llamp!

Preparats? Llestos? Ja!

Quan anticipo...

Preavís:
Us trobareu bastants preàmbuls,
Prenc precaucions,
Em precedeix la ignorància,
Responc als precs,
Sóc precursor,
Predetermino amb coneixement,
Predic el futur,
Predisposo l'ocasió,
Predomino la situació,
Preestableixo les normes,
Faig preferible qualsevol cosa,
Pregunto amb antelació,
Tinc prejudicis formats,
Faig judicis preliminars,
No reacciono prematurament,
No sóc gens premeditat,
Compto amb premisses,
Prenoto l'ambient,
Em preocupo dels demés,
Prepondera la raó en mi,
Passo de prerrogatives,
Presagio els esdeveniments,
Prescric els meus poemes a RC,
Presencio el següent pas,
Em presento voluntari,
Preservo la integritat,
Estic previngut,
Sóc previsor,
Tinc el privilegi de compartir.

Compassió

Compassió: f Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri, pena que hom sent davant la desgràcia, els defectes, etc, d'un altre, pietat, commiseració. Li haurien de tenir compassió, perquè en fa. No sent compassió per ningú. Aquesta desgràcia tampoc no et mou a compassió?

Compassió - per llamp!

El meu concepte de compassió
neix en el deliri del patiment
i se'm mostra indolent
quan més el pateixo.

El meu deliri de compassió
neix amb el desig de bé
i se m'alleugera
al pas que l'obvio.

El meu desig de compassió
neix amb la necessitat de l'altre
i se'm demostra irreprimible
quan hi ha motiu al darrera.

La meva necessitat de compassió
neix amb el do del suggeriment
i se'm queda el cor de pedra
al temps que somou el repòs.

El meu suggeriment per la compassió
neix de la gràcia en definir-la
i se'm fa difícil fer-ho
quan vull intentar-ho.

La meva definició de compassió
neix en el concepte del deliri
i desitja crear una necessitat
quan vull suggerir... compadir.

Confiança

Confiança: 1 1 Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’ algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança. 2 de confiança Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar. 3 en confiança D'una manera confidencial. 2 Seguretat d'aquell qui compta amb si mateix. Sempre parla amb confiança. 3 Seguretat d'aquell qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en la ciència. 4 Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. L'amistat comporta confiança. Agafar confiança. [...]

Confiança - per llamp!

Confiar en l'altre, acompanyar-lo,
sentir-se unit a la causa dels demés,
esdevenir testaferros de la voluntat,
acatar la llei no escrita, tàcita.

Dubtar si optar? No, optar sense dubte.
Optar a decidir per un mateix
el camí de la veritat honesta.
Confiança amb honestedat, doble valor.

Raonar en moments d'indecisió?
Decidir-se a enraonar?
Enraonar i decidir-se amb convicció.
Decidint-se i enraonant, confiar.

Confiança cega? No, gràcies, no en gasto.
La confiança hi veu, translúcida i en òrbita,
com els cossos celests amb ambicions pures
i cicles constants, indelebles, perpetus.

Confio responsablement en els demés.
Confio significativament en la companya.
Confio pragmàticament en la consciència.
Confio condescendentment en el cor.

I agafo confiança en mi mateix.

Plaer

Plaer: m 1 PSIC Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. 2 Allò que causa aquesta viva satisfacció. Un viatge de plaer.

Plaer - per llamp!

El plaer va ser estudiat per l'escola Epicuriana.
El plaer conté una càrrega eròtica,
un component de gràcia i un polsim de fortuna,
en conseqüència, el plaer és agradable.

El plaer entra pels sentits:

Un, per la vista entra allò vistós.
Dos, per l'oïda entra allò melòdic.
Tres, pel gust entra allò gustós.
Quatre, pel tacte entra allò agradós.
Cinc, per l'olfacte entra allò olorós.


En un sentit crematístic trobem el plaer materialista,
aquell plaer que busca la satisfacció immediata.
El plaer crema la matèria per satisfer-nos.
La matèria esdevé sentits amb el plaer.

És un plaer com la copa d'un pi:

Un, aquell paisatge que ens enamora,
Dos, aquella música que ens hipnotitza.
Tres, aquell tastet que es fa imprescindible.
Quatre, aquell orgasme amb la persona estimada.
Cinc, aquella flaire que ens transporta.


El plaer entra per la consciència:

Un, veiem allò incolor.
Dos, sentim allò inaudible.
Tres, degustem allò insípid.
Quatre, toquem allò intangible.
Cinc, olorem allò inodor.


En un sentit espiritual trobem el plaer idealista,
aquell plaer que busca la consecució d'uns objectius.
El plaer idealitza l'esperit per vanitat.
L'esperit esdevé gloriós amb el plaer.

És un misteri de la ciència no resolt:

El sisè sentit que aclapara el plaer,
aquell sentit esperitós,
aquell sentit animós,
aquell sentit vanitós,
aquell sentit famós, perquè no?


És un plaer compartir amb tu:

Una sensació, la pau.
Un somriure, l'amistat.
Una carícia, la tendresa.
Un desig, el benestar.

Sorpresa

Sorpresa: 1 1 Acció de sorprendre; 2 l'efecte. La sorpresa de la ciutat pels enemics. Ho han obtingut per sorpresa. 3 Cosa que sorprèn. Trobar-vos aquí quan us creia tan lluny: quina sorpresa! [...] 3 MIL Principi bèl•lic basat en la ignorància, per part de l'enemic, de la força, la situació i les intencions pròpies. 4 de sorpresa loc adv D'una manera inesperada. Em van agafar de sorpresa.

Sorpresa - per llamp!

Oh! Renoi! Redéu!

Com és això?!?!

Benvinguda sigui la sorpresa...

A la casa dels mots!
A la falda del repòs!
A la rebuda dels Reis Mags!

Benanada sigui la sorpresa...

A la vida de l'escarabat!
A la fotosíntesi de la planta!
A la conservació dels minerals!

Benafectada sigui la sorpresa...

A la constant del malalt!
A la notícia de la setmana!
A la rebuda del familiar!

Benvolguda sigui la sorpresa...

A la morada de l'amic!
A la mirada de l'altre!
A la vista del regal!

Benaurada sigui la sorpresa...

A la circumstància curiosa!
A la pressa desinflada!
A la mesura equilibrada!

Benaventurosa sigui la sorpresa...

A la descoberta del Greal!
A la represa del camí!
A la sonada errada!

Beneficiosa sigui la sorpresa...

A la persona guanyadora!
A la raó participant!
A la bona estrella!

Oh! Ostres! Caram!

Ja s'ha acabat?!?!

Sorpresa!

Felicitat

Felicitat: f 1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet. 2 felicitat eterna Beatitud. 2 2 p ext Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció. El diner és la seva felicitat. Desitjar riqueses, plaers i altres felicitats. 3 1 Manera bona, grata, afortunada, d'esdevenir-se o d'ésser acomplerta alguna cosa. Arribàrem a la nostra destinació amb tota felicitat. 2 Esdeveniment favorable, que omple l'ànim de satisfacció. Et desitjo tota mena de felicitats. 3 felicitats! (o moltes felicitats!) Fórmules de felicitació.

Felicitat per llamp!

Ple de felicitat,
Salto i dic disbarats
pel derroter
de la inesperada
condició de satisfet.

Ple de joia,
ressalto i torno a dir disbarats
per la via del retrobament
i la reentrada
al món renovat i irreverent.

Ple de raons,
es desfà el raciocini
en pro d'una resposta
àdhuc il•literària,
i de manera incontestable.

Ple de sacrificis,
abordo els fets
amb sentit crític,
pràctic a voltes,
i de manera imponent ensems.

Ple d'interrogants,
obro debat intern:
Neurones sí, Medul•la també.
Sistema simpàtic a favor
i el parasimpàtic secundant.

Ple al 15?
No calen més explicacions:
He guanyat la Travessa,
cauran milions
i jo, seré feliç.

Ple de desitjos,
Et sóc franc:
Si cada gota de pluja
et dugués un desig complert
Que plogui, que plogui...

Ple de felicitat?
Sí, no sabeu quanta.
Es pot saber qualitativament?
No saber quanta, qualitat quina?
Tan li fa, felicitat al cap i a la fi!

dilluns, 12 d’abril del 2010

Culpabilitat

Culpabilitat: f Qualitat de culpable.

Culpable: adj.m/f 1 Que ha comès voluntàriament una falta. 2 Que té la culpa d'alguna cosa.

Culpabilitat - per llamp!

Quina culpa hi ha d'haver nascut?
Perquè ser culpable de les culpes que ningú no vol?
Culpable de tenir culpa? Potser...

Inculpar-se quan només es té culpa de ser?
Inculpar-se quan només es té culpa de fer?
Inculpar-se quan un té la seva personalitat?

Quina satisfacció hi ha en ser culpable?
Quin pecat em fa culpable?
Quina maniobra em fa culpable?

Quanta culpa es pot mesurar?
Quanta culpa hi cap en una balança?
Quanta culpa tinc de ser culpable?

Culpabilitat d'uns i d'altres...
Culpabilitat gens assumida...
Culpabilitat associada al pecat...

Culpabilitat cristiana:
Una bofetada cristiana
i un bon regitzell de raons per disculpar-se,
per retrobar el camí perdut,
per consienciar-se
i disculpar-se.

Disculpa... en tinc culpa?

Culpa d'haver fet.
Culpa de no haver dit.
Culpa de donar per sobreentès.
Culpa per negligència.
Culpa dels actes comesos.
Culpa dels actes no comesos.
Culpa a totes hores.
Culpa de totes maneres.
Culpa de ser qui ets.
Culpa de ser qui no has estat mai.
Culpa ara, després i més endavant, també.
Culpa de culpables.
Culpables de tenir culpa.
Colpidores culpes manifestament disculpades.

Enveja

Enveja: 1 Desig d'allò que un altre posseeix. 2 Sentiment, sovint d'odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm.

Cita: "Quan la pobresa entra per la porta, l' amor salta per la finestra" El último de la fila.

Enveja - per llamp!

Quan ell es creix i quan tu t'enfonses,
Quan jo arrelo, i per això m'enfonso en la terra,
Quan jo floreixo, creixo amunt i m'expandeixo,
Quan jo no arribo, tu no m'esperes,
Quan jo camino, tu ja has caminat,
Quan jo sóc així de petit, tu ocupes primera plana,
Quan jo sóc així d'eixerit, tu ... tu fas campana,
Quan jo arribo, tu en véns,
Quan jo em giro... ni t'immutes,
Quan jo faig aixís, tu fas aixàs,
Quan jo vaig fer, tu feres,
Quan jo en sé una, tu ja l'has dit,
Quan jo ofereixo, tu has ofert,
Quan jo vinc, tu en tornes,
Quan jo he vist, tu havies vist,
Quan jo sé, tu havies sabut,
Quan l'enveja entra per la porta, l'amor surt pitant,
Quan envejes malaltís, t'obsesiones,
Quan envejis, enveja sanament.

Disgust

Disgust: m Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d'algú, causa a algú. Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust! Els fills no li donen sinó disgusts.

Disgust - per llamp!

Sento ràbia envers el sentiment confús,
impotència envers el sentiment difús.

Sento por a la reacció que infons
i llàstima per haver tocat fons.

Em disgusta i em sento rabiós,
no tens excusa i ets sediciós.

Sento por a la raó inconsistent
i llàstima de ser-ne conscient.

Em disgusta, caòtica,
la causa de la pena, despòtica,
que no afirma, sinó lírica,
la davallada de la causa anímica.

Tot i sentir-me tocat,
no hi ha raó, ni posat
que no es vegi millorat
per un disgust perdonat.

Angoixa

Angoixa: [...] 3 Opressió de l'ànim, fatic, afany extrem. 4 PSIQ Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.

Angoixa - per llamp!

Defineixo frustracions somortes
com a penes d'amor il·lustrades
i càntics de por emancipats.

La rebel·lia extén la xarxa ignominiosa
entre la pàl·lida ruïna desglossada
dels enginys inestables
i de qui esdevé erràtic en el plantejament.

Així és quan ets volàtil en la imaginació,
ets el símil de la similicadència
i ets pueril amb ignorància.

Quan esmento la gota d'eixa congoixa
ho rebaixo tot a la mera conxorxa,
que ni corregint la puixança
renegaré d'ella ni mitja hora a la baixa.

Hermètic renec de mitja hora a la baixa
i entrellat de sísmic renéixer
tatxes camins de nostalgia
i m'aixafes entre brams en rebaixes.

Enuig

Enuig: 1 Fort desplaer, disgust, irritació. Sentia un enuig tan intens, que no vaig dir mot en tota l'estona. 2 Molèstia, vexació. Li faria tants desserveis i enuigs com podria.

Enuig - per llamp!

Reacciono a l'ofensa,
amb providencial acte de solidesa
explicitant a la mirada aliena,
el meu enuig amb impertèrrit posat.
Quan m'enutjo perdo el senderi.
No trobo ni busco qui m'enredi.
M'ho trobo, m'ho busco i m'hi embolico.
Si m'enutjo me la juguen ben jugada
I jo rebutjo l’enuig, això us explico.
M'enutjo i faig coses lletges,
car enlletgir quan enutges
és ignorar i ben ignorat
la paraula ENUTJAT.

Vergonya

Vergonya: f 1 1 Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya. 2 hiperb És una vergonya llevar-se a aquestes hores! 2 1 Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se'n vergonya. Caure la cara de vergonya. 2 Torbament de l'ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l'atenció d'algú. Tornar-se vermell de vergonya. 3 Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.

Vergonya - per llamp!

No!
No vull!
No goso!
No puc!
No hi ha dret!
Que no i que no!
Ara no!
Així tampoc!
Ni així ni aixà!
Em fa vergonya!
Tinc vergonya!
M’estic tornant vermell com un tomàquet!
Se’ls hauria de caure la cara de vergonya!
Fer-me passar per aquests tràngols, a mi!
Qui ho havia de dir!
És vergonyós!
Un espectacle indecent!
Una barbaritat!
És impresentable!
És incontrastable!
No es pot ensenyar això!
No estem a l’alçada!
Serà paupèrrim!
Estic decebut!
És flagrant!
És impossible per vergonyós!
És impressionant!
És decebedor!
És increïblement decebedor!
És l’aneguet lleig!
És una ventafocs!
És una vergonya!

divendres, 26 de març del 2010

Alegria

Alegria: f 1 Sentiment de plaer que neix generalment d'una viva satisfacció d'ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, les paraules, etc). Aquesta nova m'ha produït una gran alegria. Està boig d'alegria. Crits d'alegria.

Alegria - per llamp!

Veus de cantors,
diuen que qui veu i sent
amb tacte, gust i olors
crea un gran sentiment.

Goig encerclat,
mort, matat.
Al·leluia cantat,
fet, executat.

Cohets de diversió.
autonomia en un petard.
Joia en composició.
Divinitat amb retard.

Material d'insomni,
cabassos d'humilitat
per a testimonis
de gran diversitat.

Alegria que duu el bàcul.
Quadrícula feta bocins.
Ànima que arrosega càlcul.
Notes enceses de flautins.

Llamperó tiva baldufa,
no sap com seguirà.
Llampferit que bufa,
no sap com acabarà.

Amor versus Odi

amor:m [o f ] 1 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona. Amor de mare. Amor filial.
2 Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc. Amor a la pàtria, a la llibertat, a la justícia. [...]
2 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l'atracció sexual, però que sovint comporta d'altres sentiments. [...]
5 Objecte de l'amor, persona estimada. Ella és el seu únic amor. Els llibres són el seu amor. [...]
versus: [de l'anglès, que el pren del llatí ] prep llat Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.). Llengua versus estil. Català versus espanyol.
odi: m 1 Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú. Tenir, sentir, odi contra algú. Un odi feroç, implacable, mortal.
2 Repugnància o aversió profunda per alguna cosa. Tinc odi al tabac. Tenir odi a la hipocresia.

Amor versus Odi - per llamp!

D'amor t'omplo
quan omples d'amor.

D'odi et buido
quan hi ha buidor.

Amor que omplo, amorós,
en totes tes parceles
buides d'odi.

Dic que d'odi et buido
perquè d'odi sóc buit
quan hi ha amor.

Quan no hi ha amor,
hi ha buidor que odia
odia de buidor d'amor.

Però no odiaràs a l'amor
perquè l'amor estima inclús l'odi
i l'odi rebutja l'amor.

Omple't,
estima d'amor,
no odiïs de buidor
i omple tots els buits
d'amor ...amor.

Orgull

Orgull: m 1 Excés d'estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable. 2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull. 3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.

Orgull - per llamp!

En el nom de l’amor,
Què vols en el nom de l’amor?

En el nom de l’orgull,
Què vols en el nom de l’orgull?

Orgull de ser humà,
Entre els homes i dones.

Orgull de captenir-se
Davant la fam i la desídia.

Orgull d’estar ferm
Contra la injustícia social.

Orgull de mostrar-se
Contrari als que van en contra.

Orgull de patir
Com qualsevol humà.

Orgull de no ofegar-se en l’opulència
En el camí de la simplicitat.

Orgull d’orgullosa gent
A la recerca de la bonhomia.

Orgull que no es presta
Orgull que es guanya a pols.

Jo sóc borrims d’orgull
Cercant la reunificació
I la reintegració
En un projecte comú
Anomenat... orgullosa gent!

Desig

Desig: m 1 Acció de desitjar. Desig de riqueses. Satisfer un desig. Els desigs sensuals.

Desig - per llamp!

Desitjo, ansiejo veure't.
Desitges, ansieges veure'm.
Desitja l'ànsia veure-la satisfeta.
Desitgem veure’ns satisfeta l'ànsia.
Desitgeu veure-us satisfeta l'ànsia.
Desitgen l'ànsia veure-la satisfeta.

Estimats i ansiejats desitjos,
desgranats un a un,
desats a la memòria,
desfermats a la desbandada,
deslliurats de l’estacada,
desoint tot consell;

Sou l’espurna pretesa,
l’ànsia és l’aire i el combustible
i la metxa és l’estimada.

L’espurna és creada,
líric, l'aire ansieja
que la metxa es cremi,
quan el desig esclata!

Obeint la natura el desig traspua
per les escletxes de la voluntat.

Acceptació

Acceptació: f 1 Acció d'acceptar. L'acceptació d'un honor. L'acceptació d'unes condicions. Tenir, una moda, molta acceptació.

Acceptació - per llamp!

Accepto la meva condició
d'home sediciós.

Accepto la meva aparença
de remença.

Accepto la meva opció
de persona en acció.

Accepto la meva contingència
qualificada d'ambivalència.

En l'acceptació
apareix la resignació.
Un accepta el que li és donat
per la gràcia de Déu
o per la gràcia que fan tots els acudits.

Accepto la meva condició,
estic condicionat,
estic resignat,
tot i acceptar i ser acceptat.

Afirmo la meva sentència,
confirmo la meva condició,
accepto que sóc així
i no puc fer-hi més.

Seré com la meva acceptació
seré com afirmen que sóc
sóc i així sóc afirmat,
sóc i accepto tal condició.

Acceptar significa també afirmar
Afirmar que ets qui ets,
que ets com ets,
que t'afirmes en uns preceptes,
que estàs condicionat per la humanitat,
la humanitat... que erra equivocada
i jo no sóc pas menys.

dimarts, 9 de març del 2010

El perquè d'aquest nom pel meu blog

He triat com a nom del blog: "Esclau de les meves paraules". A TV3, fa molts anys, va aparèixer un home en un programa que no recordo quin era i que en ell, dita persona es feia titllar de Filòsof, quan en realitat era un actor de comèdia, es feia dir Doctor Soler. Ben pentinat, amb mostatxo i vestit amb americana, sortia i donava lliçons de psicologia i filosofia. En una ocasió el vaig sentir dir aquesta frase que m'agrada tant: "Qui parla és esclau de les seves paraules, Qui calla... és esclau del seu silenci". Em va impressionar tant la filosofada d'aquest individu tant comediant i a punt de fer la broma... tot i que sempre restava seriós, que me la vaig apuntar en una llibreta, fins que avui, publico el meu blog "Esclau de les meves paraules" en honor a la frase del Doctor Soler. Tot investigant al Google, a la Wikipèdia, a diversos blogs i en Català, Castellà i Anglès, no he trobat una primera persona que cités aquesta frase literalment, així que l'atribueixo a la imaginació poderosa del Doctor Soler. Sigui com sigui, he trobat un blog d'una estudiant de filosofia molt jove que cita al capdemunt de tot del blog la frase: "Millor rei, esclau de les seves paraules". Dit sigui de pas que: Tot i que em considero esclau de les meves paraules, també sóc amo del meu silenci.