dimarts, 9 de març del 2010
El perquè d'aquest nom pel meu blog
He triat com a nom del blog: "Esclau de les meves paraules". A TV3, fa molts anys, va aparèixer un home en un programa que no recordo quin era i que en ell, dita persona es feia titllar de Filòsof, quan en realitat era un actor de comèdia, es feia dir Doctor Soler. Ben pentinat, amb mostatxo i vestit amb americana, sortia i donava lliçons de psicologia i filosofia. En una ocasió el vaig sentir dir aquesta frase que m'agrada tant: "Qui parla és esclau de les seves paraules, Qui calla... és esclau del seu silenci". Em va impressionar tant la filosofada d'aquest individu tant comediant i a punt de fer la broma... tot i que sempre restava seriós, que me la vaig apuntar en una llibreta, fins que avui, publico el meu blog "Esclau de les meves paraules" en honor a la frase del Doctor Soler. Tot investigant al Google, a la Wikipèdia, a diversos blogs i en Català, Castellà i Anglès, no he trobat una primera persona que cités aquesta frase literalment, així que l'atribueixo a la imaginació poderosa del Doctor Soler. Sigui com sigui, he trobat un blog d'una estudiant de filosofia molt jove que cita al capdemunt de tot del blog la frase: "Millor rei, esclau de les seves paraules". Dit sigui de pas que: Tot i que em considero esclau de les meves paraules, també sóc amo del meu silenci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amic Dani!!! Veig que t'has engrescat a fer un blog, això és genial!!! Felicitats per la iniciativa. L'aniré seguint, no ho dubtis. Jo me'n vaig cansar del meu, però m'ho vaig passar molt bé una bona temporada.
ResponEliminaUna coseta et volia comentar, per així anar reflexionant una mica. Em sorprèn el nom del blog, la veritat. Segons la meva opinió, el que suggereix la frase del Dr. Soler és que qui parla perd la llibertat, de manera que l'única forma de protegir-la és amb el silenci. És a dir, que les paraules ens encadenen com les manilles a un pres o ens marquen al foc com si fóssim bous, i l'únic que ens permet quedar nets de marca i sense "fitxa policial" és el guardar-nos les nostres opinions.
Però jo considero que un blog és un espai de lliberat, i per tant no hem de sentir que les nostres paraules ens lliguen. Contràriament, és la paraula, l'aixecar el dit per parlar, el que ens fa únics, perquè ens permet oferir un nou punt de vista, i exercir, en definitiva, la nostra llibertat. I això és el que estic fent ;) Jo podria reservar-me aquesta opinió, ser amo del meu silenci, però llavors no seria lliure, no creus?
Apreciat Lluís, gràcies pel teu suport. M'he fet seguidor del teu blog i t'animo a que et fagis seguidor del meu, clicant a la icona "Segueix aquest bloc".
ResponEliminaNo plantejo la frase de l'esclau i de l'amo com que xerrar i únicament xerrar sigui la part negativa, pel fet de ser la part esclava. I no em refereixo únicament a callar com a part positiva, pel fet de ser la part de l'amo.
La meva intenció és buscar una polarització entre el que suposa xerrar i callar, emparaular i silenciar. De manera que quan parles normalment et compromets, afirmes, manifestes i per tant, defenses la teva postura. Jo m'he compromés amb el nom del meu blog i tu ho has fet amb el teu comentari. Podriem haver callat tots dos i no hagués passat res. Però el fet de parlar, de dir, de posar mots al nostre pensament ens fa d'alguna manera esclaus d'aquest pensament i d'aquest parlar, dir, fer, etc.
Hi ha una frase que també em fa rumiar molt: "L'única persona que no s'equivoca és la que mai fa res". És com si diguéssim que si calles sempre no t'equivocaràs mai, si fas quelcom erraràs segur. Però des que naixem fem, diem, deixem de fer, parlem, cridem, ens amaguem o ens fem un fart de riure i de plorar. L'acció és inherent a l'home donat que l'home actúa, fa, diu, es compromet... i seguint aquesta argumentació podrem dir que s'equivocarà un dia o altre.
Dit això, retorno al tema del meu blog "Qui parla és esclau de les seves paraules, qui calla és amo del seu silènci"; si invertim la polaritat, què queda: "Qui parla és amo de les seves paraules, qui calla és esclau del seu silènci". Com ho veus ara? Canvia en algún aspecte la teva opinió? Potser sí. Pq ara, l'amo és el que parla i qui calla és l'esclau. Però no és aquest el punt de vista que vull donar a entendre, tot i que a vegades és així, no ho dubto.
"Qui parla - és l'esclau"
"Qui calla - és l'amo"
No he sigut gairebé mai amo de res jo, per aquest motiu em sento identificat amb l'esclau, que parla per entretenir-se veient que qui calla, és l'amo. Aquesta podria ser una nova interpretació a donar al títol del meu blog.
I dit això, si t'arriba el meu missatge, records i que tinguis molta salut, Lluís.
Hola Dani! Un blog molt guapo! Ostres, si que portes activitat, tres blogs oberts! M'agrada molt l'introducció. Una abraçada i endavant.
ResponEliminaSilvia-allan
Jo també et felicito, m'agrada el nom del blog i el que hi dius!
ResponEliminagyps (a RC)
Hola Dani!
ResponEliminaFa uns dies vaig intentar fer-te un comentari i no va estar possible...
A veure si avui tinc més sort:
Endavant, amic!
Molt bo el títol del teu bloc que, no sé on vaig llegir, és un proverbi hindú.
Una forta abraçada!
FRANCESC
Bones llamp! nose si ja ho sabrás, pero crec que la frase era de l'autor Sigmund Freud, un de les majors figures del s.XX, va ser metge y neuroleg, i pare de la psicoanàlisi. La seva era així: "Un és amo del que calla i esclau del que parla"
ResponEliminaPer aixo potser el Doctor Soler, actor comediant es devia Titllar de Filosof.
Gràcies juan bali!!! No sabia aquest extrem... que fos Freud qui ho va dir. Gràcies per avisar. Properament ho diré en la introducció al blog.
ResponElimina