Orgull

Orgull: m 1 Excés d'estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable. 2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull. 3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.

Orgull - per llamp!

En el nom de l’amor,
Què vols en el nom de l’amor?

En el nom de l’orgull,
Què vols en el nom de l’orgull?

Orgull de ser humà,
Entre els homes i dones.

Orgull de captenir-se
Davant la fam i la desídia.

Orgull d’estar ferm
Contra la injustícia social.

Orgull de mostrar-se
Contrari als que van en contra.

Orgull de patir
Com qualsevol humà.

Orgull de no ofegar-se en l’opulència
En el camí de la simplicitat.

Orgull d’orgullosa gent
A la recerca de la bonhomia.

Orgull que no es presta
Orgull que es guanya a pols.

Jo sóc borrims d’orgull
Cercant la reunificació
I la reintegració
En un projecte comú
Anomenat... orgullosa gent!