Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Vergonya

Vergonya: f 1 1 Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya. 2 hiperb És una vergonya llevar-se a aquestes hores! 2 1 Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se'n vergonya. Caure la cara de vergonya. 2 Torbament de l'ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l'atenció d'algú. Tornar-se vermell de vergonya. 3 Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.

Vergonya - per llamp!

No!
No vull!
No goso!
No puc!
No hi ha dret!
Que no i que no!
Ara no!
Així tampoc!
Ni així ni aixà!
Em fa vergonya!
Tinc vergonya!
M’estic tornant vermell com un tomàquet!
Se’ls hauria de caure la cara de vergonya!
Fer-me passar per aquests tràngols, a mi!
Qui ho havia de dir!
És vergonyós!
Un espectacle indecent!
Una barbaritat!
És impresentable!
És incontrastable!
No es pot ensenyar això!
No estem a l’alçada!
Serà paupèrrim!
Estic decebut!
És flagrant!
És impossible per vergonyós!
És impressionant!
És decebedor!
És increïblement decebedor!
És l’aneguet lleig!
És una ventafocs!
És una vergonya!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada