Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

dissabte, 26 de juny del 2010

Fàstic

Fàstic: m 1 Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna. Fer fàstic una menja. Tan brut, quin fàstic que fa! 2 p ext La seva conducta em fa fàstic. 3 dir fàstics de loc verb Dir coses que afecten greument el bon nom d'algú. 4 dir quatre fàstics (a algú) loc verb Fer-li greus retrets. 5 tenir en fàstic loc verb Tenir avorrida alguna cosa.

Fàstic - per llamp!

El fàstic és negatiu de per sí
porta en sí, una càrrega funesta.

De vegades em fa fàstic besar-te,
quan tot fent pecats,
la confiança excessiva és fastigosa.

El tràfic és fastigós,
els tubs d'escapament de gasos
desprenen una pudor fastigosa.

El menjar fet amb presses és fastigós,
el menjar cru ho és
o menjar coses que no estem acostumats.

Hi ha quelcom que em mou a vomitar de fàstic.
Així com sona, de fàstic!
Fàstic que no entén de registre.

Tant et fa fàstic un objecte,
com un menjar, com una pudor,
com una llei, com una manera d'actuar.

Els vòmits fan fàstic,
la caca, tova i marró,
Ecs! Només de pensar-hi...

Però tots caguem i tenim anus,
no podem negar que el fàstic
pertany a les nostres vides.

El fàstic és subjectiu,
no et farà fàstic el mateix que a mi,
tot i haver unes convencions al respecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada