Pietat

Pietat: f 1 Devoció, virtut moral que inclina a actes de devoció a les coses santes. Pràcticament es confon amb la virtut de la religió. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat. [...] 3 1 Commiseració, compassió, llàstima, sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Feia pietat de veure'l.

Pietat - per llamp!

M'apiadaré de cremar les virtuts al foc,
M'apiadaré de contrastar la veritat en l'espill,
M'apiadaré d'objectivar els fets a la llum del dia.

Pietós de desnonar la desídia,
entreveig la impia desinhibició
que et duu a empènyer,
un i altre cop,
la fe dels mortals a l'abisme
de les pors subjugades
vers les tendències homogènies,
desproveïdes de caliu i ardor.

M'apiadaré de tendir a la mentida,
M'apiadaré de concretar l'abstracte,
M'apiadaré d'incidir en la raó.

Pietós de consolidar en ferm
la inaudita constatació del desig,
en arrencar el bull l'ígnia passió,
desmesurada passió,
en l'eclosió dels sentiments desclosos,
sota la mirada atenta
de la commiseració més adusta
i la despòtica afirmació.

M'apiadaré, sí, de la injusta desproporció,
M'apiadaré, sí, de la màxima imbricació,
M'apiadaré, sí, de la tendenciosa exaltació.

I tindré pietat dels meus, dels seus
i dels qui siguin respectuosos amb la raó.