Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

divendres, 28 de gener del 2011

Dolor

Dolor: m [o f ] 1 PAT 1 Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d'una reacció psicoemocional del mateix caire.
[..] 2 Sentiment de pena, comparable al sofriment físic, que experimenta l'ànima per la pèrdua d'un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.

Dolor - per llamp!

La fiblada d'una agulla
produeix un dolor estrepitós.

La forquilla, quan llisca
per una plata d'acer inoxidable
produeix dolor.

El dolor se sent ben endins,
quan perdem algú estimat,
quan ens fan mal deliberadament,
quan patim un accident desafortunat,
patim dolor.

El dolor no marxa
quan patim dolences internes,
quan el físic diu prou,
quan l'esquena se'ns parteix,
patim dolor.

El dolor no entén de sentiments,
perquè ens fereix i ens frega la ferida
com si res no ho impedís,
com si l'amor es fes fonedís
i l'odi entrés amb força dins nostre.

Malgrat tot,
ens queda la cura pal•liativa,
ens queda el consol de l'alleujament,
ens queda la medicina,
per mitigar el dolor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada