Goig

Goig: m 1 1 Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig fóra per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. [...] 3 fer goig Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat. Els camps fan goig de veure, tan verds! [...] 2 pl LIT / FOLK 1 Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. [...]

Goig - per llamp!

Temps era temps
en què el paisatge feia goig,
la verdor s’estenia per tot el poble,
el poble es jactava de ser poble.

Temps era temps
en què les dones feien goig,
es passejaven pel mig del poble ben arreglades,
la bellesa es jactava de ser bellesa.

Temps era temps
en què els homes feien goig,
sortien a treballar carregats de bones intencions,
el treball es jactava de ser treball.

Temps era temps
en què els nens i les nenes feien goig,
anaven a l’escola a aprendre i ser bons minyons i minyones,
l’escola es jactava de ser escola.

Temps era temps
en què la indústria feia goig, era prolífica i n’hi havia molta,
el progrés no s’aturava i hi havia feina per tothom,
la indústria es jactava de ser indústria.

Temps era temps
en què els bancs feien goig, jugaven net i oferien crèdit,
el sector serveis funcionava a ple rendiment,
els bancs es jactaven de ser bancs.

Temps era temps.
Goig era goig.
No com ara.