Esclau de les meves paraules i amo del meu silenci.


Benvingut al blog personal d'un poeta afeccionat català. Em faig dir llamp! a la web. Amb els anys he anat fent petites composicions poètiques, que mica en mica vaig afegint al meu bloc. Sigues benvingut, entra, llegeix i comenta si et vé de gust. Tingues el plaer de llegir bocinets de poesia.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Remordiment

Remordiment: m Pena, neguit, que hom experimenta en sentir-se culpable d'una acció tinguda per dolenta. Els remordiments no el deixen viure.

Remordiment - per llamp!

Tinc remordiments.
Sí, sí, en tinc mal em pesi.

Em remordeixo d'haver pecat,
de ser un pecador en tot ordre.

Em remordeixo d'haver fet mal,
d'haver fet mal conscientment.

Em remordeixo d'haver creat dubtes,
d'haver creat dubtes a la gent.

Em remordeixo...
i tant que em remordeixo.

Però no hi ha remordiment
pel qual no deixis passar un suplici.

No hi ha remordiment
del qual te n'hagis desdit.

No hi ha remordiment
pel qual mereixis la pena d'un càstig.

No hi ha remordiment
pel qual hagis d'anar recte, ara.

El remordiment hi és:

romanent en el subconscient,
removent fets passats,
remissiu en reconèixer,
remogut en sortit a la llum,
remembrat com a il•lusori.

Ja està, ja no tinc remordiments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada